Pipí a sobre
L’altre dia érem al parc i vaig veure, de cua d’ull, una mare amagada darrera una paperera. La seva filla, d’uns dos anys, s’havia fet pipí al damunt i ella intentava canviar-la amb penes i treballs perquè la nena no parava de moure’s. De moure’s i de plorar. Estava trista i la seva mare vaig sentir que li deia “tranquil·la, no passa res. Ara et canvio i ja estaràs seca un altre cop. No pateixis”. Però mentre deia aquestes paraules se la veia atabalada, agobiada, mirant a dreta i esquerra, intentant acabar ràpid i maleint aquell precís moment en què la seva filla s’havia quedat xopa de pipí.
3 de setembre de 2012
No hi ha comentaris
