Blog de Criança Conscient

Posa’t al seu lloc quan acabi de néixer i plori sense parar. Entén que plora el part, la por al desconegut, l’enyor del lloc d’on prové, que plora la manca de límits físics que li donava la panxa. Posa’t al seu lloc fins i tot quan no tinguis ni idea de per què plora.

Posa’t al seu lloc també quan vagi creixent i s’enfadi perquè és massa petit per poder agafar alguna cosa, o per posar-se dret encara. No te’n riguis, ni el renyis… Si et poses al seu lloc, simplement, no podràs… Entén que per ell tot és nou i que el món, tal com el veu ara, des de terra, és encara ple de frustració perquè és massa petit per entendre i per fer, malgrat que sap, segurament, moltes més coses que tu i que jo.