Blog de Criança Conscient

Dissabte vaig anar a dormir a les 5h de la matinada. Us prometo que no sabria dir-vos quant temps feia que no anava a dormir tan tard, i no em refereixo a les cites nocturnes de quan la teva filla està malalta i entre la febre, la medicació i no sé quantes coses més no acluques un ull fins a les 5h. No, no… vull dir que no recordo quan va ser l’última vegada que per motius “socials i festius” vaig anar a dormir tan tard.

Perquè si alguna cosa va tenir aquest dissabte és que va ser social i festiu. Social de carn i ossos, de tocar-nos amb altres persones, de parlar de viva veu i també social de xarxes: de xarxes socials, perquè gairebé cada cosa que fèiem en aquella reunió de bloguers era twitejat o facebookejat. I no exagero.