Menja, sisplau!
L’Adela para taula amb un nus a l’estómac. Fa uns dies que li passa, cada vegada quan es disposa a fer el sopar o a parar taula. Odia aquesta estona i no acaba d’entendre què ha passat perquè abans fos un moment agradable i ara, en canvi, tingui aquesta angoixa a la boca de l’estómac cada vegada que obre el calaix dels coberts per posar-los a taula… Millor dit, sí que sap què ha passat però no entén com. Abans esmorzar, dinar, sopar junts era un moment agradable. Ara ja no. Perquè ella no menja.
5 de febrer de 2013
No hi ha comentaris
