La mare cansada
Sóc al parc i veig una mare amb un bebè i cara de cansada. No sé qui és, ni què li passa, però és innegable: està cansada. Me l’imagino masses hores al dia sola amb el bebè i massa gent jutjant-la. Tan si ho fa d’una manera, com si ho fa de l’altra, això és igual: tothom se sent amb el dret de dir-li què ha de fer per ser més bona mare. Tothom hi posa el seu granet de sorra perquè en comptes de sentir-se més forta, es vagi sentint cada cop, més minada. I sí, potser és amb bones intencions que ho fan, no dic que no, però… amb quins resultats?
3 d'abril de 2013
No hi ha comentaris
