Embaràs
La Laia i tu
El dia que vam explicar a la teva germana que eres dins la meva panxa va semblar contenta, però no va parlar gaire de tu. Nosaltres vam decidir que en parlaríem només si ella ho feia perquè no volíem atabalar-la, encara faltaven gairebé 9 mesos d’embaràs, o sigui que no hi havia pressa. Cadascú va assimilant les notícies a la seva manera, i volíem respectar el seu ritme. Érem de vacances i al cap de poc va arribar un dia que va començar a estar excessivament demandant. Sospitosament demandant. “Mama, mira’m, mama, mama, mama, mira’m, papa, papa, papa, papa”, constantment. Jo estava molt cansada, aquell cansament que ja et vaig explicar, i tanta demanda m’era difícil de sostenir. Però ho feia. Com podia, però ho feia.
23 de setembre de 2013
No hi ha comentaris
