El meu moment
Fa molts dies que em moro de ganes d’escriure i no sabeu què és que les paraules se t’atropellin dins el cap i no tinguis ni un segon per escriure-les! Últimament m’estic acostumant a escriure a les “notes” del mòbil amb una mà mentre amb l’altra sostinc la Lua que dorm sobre meu o mama… Pensava: “el primer que hauràs de fer al blog és explicar el part i tot el que va passar després” i us prometo que durant dies he anat pensant què dir. Però no em surt. No em surt. Fins i tot algun dia m’he posat davant l’ordinador (miracle!) intentant escriure alguna ratlla sobre el naixement de la Lua però en sóc incapaç. Encara no puc. I no sé si és perquè encara no en tinc ganes, o si perquè el dia a dia se’m menja amb coses també molt importants per explicar que tinc més ganes de compartir. No ho sé. El cas és que he decidit que deixo d’atabalar-m’hi. El dia que menys m’ho esperi començaré a compartir tot el que va passar aquells dies i ja no podré parar. Segurament serà quan estigui a punt per posar-ho tot a lloc, tornar-hi a entrar i tornar-ho a reviure.
