Blog

Banyeres que curen

Gener del 2010 L’altre dia vaig omplir la banyera d’aigua molt calenta. Al principi, ho fèiem més per la meva filla Laia, perquè es banyés amb un de nosaltres i jugués amb l’aigua. Però quan hi vaig entrar, vaig demanar, sisplau, quedar-me una estona a soles. Va ser al contactar amb l’aigua a tot el cos, que em va venir…

L’única mare del món

L’única mare del món

Quan la meva filla tenia uns tres mesos, un dia, una persona propera va deixar anar aquesta frase que gens subtilment m’apuntava amb el dit: “Es pensa que només ha tingut fills ella”. Aleshores, aquelles paraules només em van ferir. D’alguna manera em vaig sentir ridiculitzada amb la meva il·lusió de mare primerenca, amb les meves ànsies i pors, i…

Jo també sóc una mare "pesada"

Febrer 2010 Ahir em vaig anar a tallar els cabells. Vaig entrar a una perruqueria. Sí, després de set mesos de no tallar-me’ls, la meva melena havia arribat a una situació diguem que “insostenible” ;). El que passa és que la recent maternitat et deixa poc espai per segons quines coses. Ja no només ets tu qui ha de quadrar…

Carta d’una dona en puerperi a la seva parella

Això del puerperi o del postpart, (que per alguns s’acaba amb la quarantena però que no és veritat, perquè en el fons,  sembla mai s’acaba i es perpetua amb la criança d’un bebè que reclama i reclama), és com nadar en uns aiguamolls; que són preciosos però que has de vigilar si no vols enfonsar-te. Vas surant entre una infinitat…

Qui canta els seus mals espanta

Qui més qui menys, sap alguna cançó. Potser no en sabem de quan érem petits o millor dit, no en recordem cap ni una. I un bon dia, ens quedem “embarassats” i aquest nou estat ens duu a racons de la nostra infantesa que mai hauríem ni imaginat. A vegades, sorpresos, ens adonem que ens vénen a la memòria antigues…

ADOLESCÈNCIA

10 de febrer 2011 Ja sé que ara, que tinc una filla d’un any i mig, parlar d’adolescència queda a “precipitat”. Però és que aquests últims dies hi he pensat molt, moltíssim. Estem en aquella fase (els que sou pares crec que m’entendreu perfectament) en què si has d’anar cap a la dreta, la teva filla vol anar cap a…

M'exposo… ho sé

Febrer 2011 En aquesta ocasió no us parlaré de cap tema de criança, sinó del què estic disfrutant creant aquest blog. Sí… com una bèstia, de debò! I això em fa feliç, perquè és com si de sobte, tots aquests pensaments que havia anat emmagatzemant durant l’embaràs, el part, i la criança de la meva filla, trobessin per fi el…

Santa llet

Setembre 2009 Quan encara eres a la meva panxa, més d’un dia havia somiat que et donava el pit. En el somni, sempre era fantàstic, sempre m’encantava. Un cop em despertava, ja amb la ment funcionant a tota màquina, em venien les pors de si podria donar-te el pit, de si tindria prou llet… La meva mare em repetia una…

Dormir còmodes i feliços

Si tenim en compte que als infants (tant quan són bebès com quan ja són nens i nenes crescudets) els encanta visitar el llit dels pares, un recurs important per ajudar-vos a dormir còmodes i feliços és tenir un llit gran, molt gran. Si esteu ara embarassats i heu de començar a preparar el niu, per mi no hi ha…

Vida i mort

Vida i mort

Febrer 2011 Fa uns anys, quan era petita, tenia por de la mort. Però no pas de morir-me jo, sinó de què es morissin la meva mare, el meu pare, els meus germans, els meus avis… Més tard, i després de la mort d’un bon amic, vaig tenir por que es morís la meva parella, així, de sobte. A vegades,…