Blog

Sexe (II)

Imagineu-vos una sala gran, amb força parelles: elles embarassades i ells al costat, amb ulls contents, il·lusionats. Tots a terra, asseguts sobre coixins. Elles ben falcades perquè algunes ja tenen una panxa d’aquelles que es fan mirar pel carrer. La dona que condueix el grup de les classes de preparació al part diu alguna cosa semblant a…: “A vegades, durant…

El mar

El mar a mi em fa por, no m’ha agradat mai gaire, ni tan sols quan era petita. Una mica sí, perquè fa gràcia, sobretot quan comença l’estiu, però de seguida me’n passen les ganes. M’agrada veure’l, m’agrada anar-hi, però amb uns quants cops l’any (no gaires) ja en tinc prou. Amb el meu company sempre diem que nosaltres som…

Rodó

Acabo de posar la Laia a dormir. Ha estat fàcil i és d’hora. Fantàstic, podrem estar junts una estona, a soles, que no és gaire habitual quan tens un fill petit. Estic tranquil·la, serena i en pau. El dia ha estat fantàstic. Quan la Laia s’ha llevat, ha volgut fer mandres al llit i això vol dir estirar-se, anar-se despertant…

Dies com avui

Dies com avui

11.3.2011 Hi ha dies que em saturo. Dies com avui, que semblen una cursa d’obstacles, des que et lleves fins que te’n vas a dormir. Normalment són dies que ja em llevo cansada; o m’he de llevar d’hora, o no he dormit bé, o vaig anar a dormir tard… El que sigui, però em llevo cansada. També normalment són dies…

"Polseres vermelles"

14.3.2011 M’agrada la sèrie de TV3 “Polseres vermelles”. Que això quedi dit i escrit d’entrada. Reconec que la història és bona i que està molt ben feta, però alhora, aquesta sèrie em costa de veure. M’agrada i em costa, m’agrada i alhora, no m’agrada el que sento quan la veig. No puc evitar posar-me trista, i a vegades, en depèn…

Carta per la Laia

14.3.2011 (El meu cap de setmana ha estat totalment marcat pel vincle mare-filla. El vincle cap a la Laia i el vincle cap a la meva mare. El vincle de les meves amigues amb els seus fills, i el vincle de les meves amigues amb les seves mares. Ha estat tant així, tan intens i tan especial, alhora, que he…

El buit

9.3.11 A vegades penso en si tindré un segon fill i la idea m’agrada. Penso en com seria i m’és inevitable imaginar una nova gestació i un nou part. No tinc por, per ara. Però no sóc tan tonta com per pensar que, si algun dia una nova prova d’embaràs diu “SÍ”, no tindré pànic al part. Bé, potser pànic…

Tenir fills NO és obligatori

Tenir fills NO és obligatori

10.3.11 Fa molts anys que faig servir aquesta frase i m’encanta. M’agrada dir-la perquè m’agrada deixar-ho clar a tot aquell que, parlant amb mi, s’acaba justificant de no tenir encara fills, o de no haver-ne tingut. Des d’aquí us dic, amb la mà al cor, no cal. No cal que us justifiqueu ni que us sentiu malament perquè… tenir fills,…

La mare que plorava

Un dia, fa temps, em vaig trobar a una coneguda pel carrer. Ella feia poc que havia estat mare i jo feia un any que n’era. Al principi vam estar parlant una mica de tot i de res, i al cap de poca estona, li vaig preguntar com estava ella. Suposo que va ser la pregunta, perquè normalment, estem acostumades…

La teta

Em ve de gust parlar de lactància, parlar del que experimento i he viscut durant aquest any i mig que fa que dono el pit a la meva filla. Quan va començar tot, a l’hospital, acabada de parir i amb una ferida important a la panxa i a l’ànima, la lactància va sorgir de la manera més espontània, natural, instintiva…