Mares, visibilitzem-nos i canviem el xip

Mares, visibilitzem-nos i canviem el xip

Mares, visibilitzem-nos i canviem el xip

AQUEST POST NEIX DE L’ÚLTIMA SESSIÓ DE SUPORT A LA CRIANÇA QUE VAIG FER AMB MARES DE NADONS DE 0 A 9 MESOS. CADA X SESSIONS surt LA MATEIXA FRASE: “TINC LA SENSACIÓ DE NO FER RES”. Després de parlar una estona sobre com se sentien cadascuna de les mares del grup referent a aquesta frase, els vaig proposar un…

Alimentación complementaria: cuándo y cómo empezar

Alimentación complementaria: cuándo y cómo empezar

Antes de que leas este post sobre el video de hoy, te recomiendo que, si no lo viste, veas el primer capítulo sobre alimentación complementaria que hice hace unas semanas: Porque es que antes de empezar con el cuándo y el cómo para mi es importante que nos planteemos estas cuestiones antes. Hoy os voy a adjuntar links que os pueden…

¿És bo? ¿Es porta bé?

¿És bo? ¿Es porta bé?

Hola a tots, feia molt de temps que tenia ganes de fer aquest vídeo…! No em direu que no són dues frases molt comunes, oi? Me les van dir tantes vegades cada vegada que sortia al carrer amb les meves filles bebès que em limitava, finalment, a dir que sí, i prou. Era tan cansat dir sempre que els bebès són…

El dia que dorms

El dia que dorms

Quan has dormit malament forces nits seguides, arriba un dia, més tard o més d’hora, en què dorms millor. Potser no gaire, potser només una mica, però és suficient per sentir-te que sí, que avui has dormit, que has descansat, que has pogut desconnectar i recuperar-te. I llavors et lleves, poses els peus a terra i…………

El més difícil

El més difícil

El més difícil d’aquests primers 10 mesos i mig sent mare de dues filles no ha estat la gestió de les seves necessitats tan diferents, ni les tardes sola, ni gestionar els gelos de la gran cap a la petita. Per mi, el més difícil d’aquest temps ha estat molt més profund i és, gestionar la meva necessitat de fusió emocional amb la Lua, la meva necessitat de recolliment, de silenci, de niu, d’anar cap endins, tenint al costat una altra filla de 4-5 anys que necessitava tot el contrari.

11 Consells per a un puerperi i una criança feliç

11 Consells per a un puerperi i una criança feliç

Quan tenim un bebè, les primeres setmanes i mesos de criança passen a una velocitat vertiginosa. Tot s’acumula: la felicitat, l’amor per aquest nadó que cada vegada interactua més l’aprenentatge en això de ser mares/pares… Però també les nits de despertars, les hores de bebè en braços o al fulard, l’entrega ininterrompuda, etc… i el cansament. El cansament, que per a mi és el pitjor enemic de la criança feliç. Perquè quan anem cansats ho veiem tot negre, ens costa pensar amb claredat, ens parlem de qualsevol manera, no tenim ni esma d’estar una estona amb la parella al vespre perquè ens quedem adormits a la primera de canvi.

El cos i el postpart

El cos i el postpart

16.12.2014   Torno a estar en aquell moment. En aquell moment en què el teu cos sembla que vagi per un cantó i tu per un altre. El post part ja ho té això: fa que el teu cos vagi al seu rotllo! Quan vaig acabar de parir em vaig tornar a quedar amb aquella panxa que sembla que estiguis…

Estrès post-traumàtic

Busco la definició que més s’escau a la història i és aquesta: “se trata de un acontecimiento en la vida del sujeto, una experiencia vivida que aporta, en muy poco tiempo, un aumento tan grande de excitación a la vida psíquica, que fracasa toda posibilidad de elaboración”. Això és el que em passava a mi. M’havia estressat tant tot el que havia passat, aquella setmana de dormir tan poc, de sentir tantes coses i de tenir tan poc temps per elaborar tot el succeït que un cop vaig ser a casa va arribar l’estrès.

El dia de l’alta

Feia dies que jo no preguntava res sobre quan ens donarien l’alta; m’ho havien deixat molt clar, eren 7 dies. 7 dies significava que podríem marxar cap a casa el divendres. Era dijous al matí i la pediatra va donar l’alta a l’última mare amb qui més ens havíem fet aquells dies. Les altres dues amb qui havia tingut més relació ja eren a casa. O sigui que en aquella sala de neonats tan plena quan vam ingressar, només hi quedaven dues nenes prematures, una nena a la UCI i la Lua.