sostenir

Com pollastre sense cap

Aquest matí anava jo com pollastre sense cap, fent encàrrecs i gestionant mil coses i pensava “la teva vida zen s’ha anat a prendre vent, nena”. I si. Aquí podia fer dues coses (o més, però dues les he vist claríssimes): queixar-me i cagar-me en tó o acceptar el que ÉS.

  • Acceptar que ara el ritme és aquest.
  • Acceptar que les meves rutines ara són inviables amb Mr.M convalescent, 2 nenes i una gossa.
  • Acceptar que està bé així i que ara el més zen és no sentir-me malament, riure una mica de quan vaig com pollastre sense cap i posar-li perspectiva i distància.
  • Respirar i cap endavant

I després la vida, si no et poses de cul, va i et sorprèn. I t’arriba una olla de llenties que us ha fet la besàvia, i els teus cunyades i germans tenen cura unes hores de les teves filles perquè puguis recuperar-te de tant enrenou …

A la fin es tracta d’això: de sostenir una mateixa a estones i també deixar-se sostenir d’altres. De sostenir als nostres fills i filles i alhora ensenyar-los les eines que els permetran sostenir-se a ells mateixos i trobar l’equilibri sense dependència de ningú.

Meravellosos aprenentatges si caminem per la vida amb els ulls i el cor ben oberts. Et sents identificada?

Tant de bo ressoni

Article publicat a Instagram i Facebook el 12 de Novembre de 2020

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats