Aquest matí anava jo com pollastre sense cap, fent encàrrecs i gestionant mil coses i pensava “la teva vida zen s’ha anat a prendre vent, nena”. I si. Aquí podia fer dues coses (o més, però dues les he vist claríssimes): queixar-me i cagar-me en tó o acceptar el que ÉS.

I després la vida, si no et poses de cul, va i et sorprèn. I t’arriba una olla de llenties que us ha fet la besàvia, i els teus cunyades i germans tenen cura unes hores de les teves filles perquè puguis recuperar-te de tant enrenou …

A la fin es tracta d’això: de sostenir una mateixa a estones i també deixar-se sostenir d’altres. De sostenir als nostres fills i filles i alhora ensenyar-los les eines que els permetran sostenir-se a ells mateixos i trobar l’equilibri sense dependència de ningú.

Meravellosos aprenentatges si caminem per la vida amb els ulls i el cor ben oberts. Et sents identificada?

Tant de bo ressoni

Article publicat a Instagram i Facebook el 12 de Novembre de 2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre Protección de Datos

  • Responsable: MIRIAM TIRADO TORRAS
  • Objetivo: Publicar el comentario en relación a la noticia.
  • Legitimización: Consentimiento del interesado.
  • Dirección: No se prevén cesiones, excepto por obligación legal o requerimiento judicial.
  • Derechos: Acceso, rectificación, supresión, oposición, limitación, portabilidad, revocación del consentimiento. Si considera que el tratamiento de sus datos no se ajusta a la normativa, puede acudir a la Autoridad de Control (www.aepd.es).
  • Más información: Ver más información sobre Protección de Datos en el siguiente enlace: Política de Privacidad