crianza y ciclo menstrual

Criança i cicle menstrual: influència i consells que et poden ajudar

Amb la meva primera filla, la regla em va venir als 9 mesos. A partir d’aquí vaig començar a adonar-me que el meu cicle menstrual influïa en la meva forma de criar igual que influïa en el meu dia a dia.

Potser no me n’hagués adonat si anys abans, bastants anys abans, no hagués llegit el llibre “Luna Roja” de Miranda Gray, o no hagués tingut regles ultra doloroses durant la meva adolescència.

Potser pel dolor que em causava, vaig voler saber tot el que vaig poder sobre el meu cicle menstrual i com més llegia i m’observava, més m’interessava.

Arran de llegir el llibre de Gray, vaig decidir canviar la meva mirada respecte a la regla: en comptes de posar-me de cul amb el meu cicle menstrual, començar a estimar-lo i a ballar amb ell. Aprofitar tot el que havia après per utilitzar-ho al meu favor.

Em vaig adonar que just després de tenir la regla em sentia imparable, que em sentia súper sociable i que tot ho veia amb optimisme.

Que en la fase ovulatòria em venia molt de gust fer l’amor i que seguia sentint-me poderosa i una mare capaç de salvar-les de tot.

Que en la fase premenstrual m’assetjaven sovint les mateixes pors i ja no em sentia ni tan poderosa, ni tan forta i segons què, em fastiguejava.

Que en aquesta fase em costava un munt acompanyar la ràbia que poguessin expressar les meves filles, i que tenia molta menys paciència. I que a la que em venia la regla, no em venia de gust quedar amb ningú i només volia estar a casa i descansar.

Hi ha moltíssims més matisos dels que em vaig adonar quan vaig començar a estudiar els meus 4 “jos”, però que avui no vénen al cas, i que em van ajudar moltíssim a conèixer-me a mi mateixa.

Però avui, en el que em vull centrar és en la influència que té el nostre cicle en la forma de criar.

Moltes vegades, en consulta amb mares que ara volen deixar de cridar als seus fills o volen deixar de tractar-los d’una manera que ja veuen que no és la correcta m’asseguren que és just abans que els vingui la regla quan perden els estreps.

Que en aquests dies no es veuen capaces de gestionar res. Que no els ve de gust jugar, ni acompanyar-los al parc… que ho fan clar, però no amb les mateixes ganes ni amb la mateixa actitud positiva.

Cada dona és un món i potser estàs llegint això i no et ressona en absolut, no et sents per a res identificada. És que no som iguals, és que cadascuna de nosaltres és diferent i nota les coses que li passen al cos de diferent forma. No et preocupis si el que explico avui, et sona a xinès. I no et preocupis tampoc si estàs llegint i sents “aquesta sóc jo”.

Tot està bé en realitat. Sentis el que sentis, ho visquis com ho visquis.

Aquest post té la intenció de donar una mica de llum a aquestes mares que en els dies previs a la regla senten que crien fatal, que se senten males mares perquè perden els nervis i tenen menys paciència que mai.

Perquè podem fer alguna cosa amb això. Sí, això pot ser diferent.

Sentis o no els teus canvis hormonals i físics, et recomano que passis alguns mesos observan-te. I per això van genials els registres: apuntar en una llibreta o en qualsevol aplicació sobre el cicle menstrual per al teu mòbil (WomanLog, MyFlo), com et vas sentint cada dia. Potser al final del segon mes t’adones que hi ha alguns paral·lelismes…

I sobretot, que posis atenció en la criança dels teus fills respecte a això: que prenguis nota i registris com has estat amb ells i en quin dia estàs del cicle.

Perquè pots sorprendre’t… Pots observar que el pitjor dia del mes, el que actues pitjor, el que dius coses que no volies dir, etc. resulta que sempre és just abans que et baixi la regla. O just el dia que t’ha vingut.

I això t’ajudarà a prendre consciència ja, el mes següent, i poder estar en alerta: “D’acord, està a punt de venir-me la regla, començarem a respirar” 😉 El posar atenció plena a aquest moment et pot ajudar a agafar les regnes i a no perdre els nervis tan fàcilment.

A mi sí que el meu cicle menstrual m’influeix en la forma de criar: perquè estic diferent depenent d’en quin moment estic, i aquest “estar diferent” es reflecteix en tot el que faig: a dies estic més alegre que uns altres, o més creativa que d’altres, o més cap endins que d’altres, etc.

Així que he procurat adaptar la meva vida al meu cicle menstrual en la mesura que m’és possible. Com? Doncs començant per escoltar-me.

Sentir què em demana el cos depenent de la fase en què estic. Un dels avantatges que té ser autònoma és aquesta, que pots més o menys organitzar-te la feina com vols. Així que procuro posar-me xerrades en els dies en què no estic ni amb la regla ni que estigui a punt de venir-me.

Perquè em sento més forta, més amb ganes d’estar amb gent i simplement, en gaudeixo més.

Per als dies de la regla, com que ja sé quan la tindré perquè m’ho diu una aplicació que faig servir (MyFlo), procuro no posar-me compromisos i poder estar més a casa. Si estic sola amb les nenes, decideixo quedar-nos a casa a la tarda i a vegades ja les aviso al matí: “tinc la regla, aquesta tarda ens quedarem a casa descansant, val?”

Potser és perquè fa moltíssim temps que intento adaptar una mica la meva vida al meu sentir, que ho troben d’allò més natural i ho respecten. Òbviament, si hi ha una festa d’aniversari, encara que tingui la regla, hi anirem. Però ja enteneu el que vull dir…

Per què és important que t’escoltis i que intentis ballar amb el teu cicle i no en contra?
  • Primer perquè seràs més feliç i el teu cos, la teva ment i les teves emocions aniran més a la una. Actuar en contra del que sentim o del que ens demana el cos ens provoca malestar que, de vegades, poden pagar llavors els nostres fills sense tenir-ne cap culpa. Si el cos et demana manta i sofà, permete-t’ho, encara que sigui només una estona. Aquest estona també compta.
  • Perquè els teus fills aprendran del teu exemple: aprendran a respectar també els seus estats anímics i físics i a anar a favor d’ells i no en contra, i per tant, també podran ser més feliços.
  • Perquè, si tens filles, és important que aprenguin que les dones som cícliques i que això, lluny de ser una mala jugada, és una passada. I que poden aprofitar cada fase per treure el millor d’elles mateixes. I això, com millor s’aprèn és des de l’exemple que veuran a casa amb tu.
  • Perquè depèn de com estiguis en la fase premenstrual i menstrual potser t’adones que en les altres fases no has respectat el que el teu cos et demanava, o no t’has cuidat gens… perquè potser descobreixes que has de cuidar-te més, perquè sinó, el teu cos, després, plora.
  • Perquè aprendre de nosaltres ens ajuda a créixer com a persones i també com a mares.
  • Perquè anar en contra del teu cicle et fa mal a molts nivells i has de convertir-te en la teva millor amiga. Si tu no et cuides, si tu no et coneixes, si tu no et respectes… qui ho farà?
Resumint: Què pots fer si el teu cicle menstrual veus que afecta la teva criança?

Primer adonar-te en quines fases et converteixes en la mare que no vols ser. O en quins dies del teu cicle menstrual actues de manera que no vols.

Porta un registre i apunta quines situacions t’han tret de polleguera. Procura veure-ho amb distància i no amb el fuet a la mà disposada a matxacar-te.

El mes següent, quan estiguin a punt d’arribar aquests dies en què actues com no vols, comença a cuidar-te més, a prendre’t un respir. Tenir temps per a tu t’ajudarà a arribar millor a aquests moments.

Quan succeeixin aquestes coses amb els teus fills que et treuen de polleguera primer pensa que en realitat no passa res estrany (no estan fent res horrible), sinó que tu tens menys paciència pels dies en què estàs. Per tant: respira, pren distància i procura gestionar això des d’un altre lloc que no sigui el de l’atac.

Demana ajuda a algú que, si no estàs receptiva i sents que no pots tenir cura de ningú avui, pugui venir a donar-te un cop de mà. Amigues que s’emportin el teu fill a parc, altres mares amb qui us pogueu fer favors en dies així, els teus pares o qui tinguis a prop i de confiança.

Pren-t’ho com una cosa normal i natural que l’únic que t’està dient és que has de cuidar-te més, que les teves necessitats físiques i emocionals també són importants.

No podem ignorar-nos tota la vida.

Si no has començat a escoltar-te i a estimar totes les teves cares al llarg del mes, potser és moment de començar. Serà millor per a tu però també per als teus fills. Tots ens beneficiem d’estimar-nos més.

Tant de bo aquest post t’hagi estat útil.

I ara explica’m, notes si el teu cicle menstrual afecta en com cries i cuides els teus fills, a vegades?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.