El secret de la lactància materna

Per què la lactància materna hi ha moltes vegades que no és un èxit, que no funciona, que acaba més aviat del que mare i bebè voldrien? Evidentment que quanta més informació tinguem abans de començar a alletar, molt millor. Que sapiguem com ha d’estar col·locat el bebè, que sapiguem com funciona el pit, la llei de l’oferta i la demanda, que ens haguem informat prèviament de què la llet canvia al llarg de la presa i també, al llarg del temps, etc. La informació és vital, també en aquesta qüestió, la lactància materna. Tenir un entorn que ens ajuda, que ens sosté quan acabem de parir, que ens deixa plorar i ens acull si hem tingut un part que no s’assembla en res al que havíem desitjat… tot això ens ajudarà a poder alletar millor. Sí, l’ajuda, el suport i el saber-nos escoltades, acompanyades i no jutjades ens serà vital.

Ara bé, la lactància materna té un secret. Un secret que és conegut en molts àmbits, en grups de suport a la lactància, en grups de criança, en… però per si de cas m’estàs llegint, estàs embarassada, i tu encara no saps quin n’és el secret, intentaré explicar-te’l perquè la teva lactància sigui un èxit. O millor dit, el que jo crec que és el secret.

La lactància té a veure amb el cos, amb les hormones, amb l’amor. La lactància, si amb alguna cosa està renyida és amb la ment. Si comencem a donar el pit pensant que el nostre fill mama massa, o que mama massa poc, si pensem que no ho fem bé, que això no funcionarà, que es queda amb gana… Si ens atabalem i els pensaments obsessius en una època emocionalment dura (a vegades) com és el post part ens comencen a invadir amb coses com “no ho estic fent bé, no augmentarà de pes, fa dos minuts que ha mamat i ja en torna a voler, com és possible? Això no és normal…” Si mirem el rellotge, si no ens podem relaxar… La lactància serà més difícil, perquè la ment és un gran obstacle que ha de superar… i a vegades és tan alt, que n’és incapaç.

El millor consell que et puc donar des d’aquí, dona embarassada que et preguntes què has de fer per donar el pit (a banda de què t’informis i que en cas que aparegui algun problema, que busquis ajuda externa -assessora de lactància, IBCLC, etc.), és que et relaxis. Que respiris fons i que et relaxis. Que et connectis amb el cos i amb generacions i generacions de dones que han donat el pit. La informació més subtil, més corporal, més innata, la tens. L’únic que passa és que els últims anys han estat una mica foscos per la lactància i és probable que ni tu hagis estat alletada, ni hagis vist a ningú prou proper donant el pit a demanda.

Per donar el pit hem d’estar tranquil.les i hem de pensar que la lactància serà un èxit si aconseguim fer com la llet: FLUIR. Fluir en aquest nou estat de mare que alleta, fluir en aquest nou cos de dona que es va transformant amb els pits grans i durs, amb alguna cicatriu o algun punt, amb una panxa que a poc a poc va tornant al seu lloc, amb un cos a vegades cansat d’un esforç titànic com és un part… Fluir i allunyar-nos de tot el que pugui interferir en l’apropament diari i en cada presa al nostre bebè. Ens estem coneixent…! Com quan estem en ple enamorament amb una altra persona; les opinions dels altres ens destorben d’aquest estat d’èxtasi, i només volem estar junts, junts i tranquils per anar-nos coneixent, per anar-nos omplint, per anar-nos dient com en som d’importants l’un per l’altre… La lactància està renyida amb la por, amb la culpa, amb l’ambivalència. Amb la por de no poder-nos-en sortir i tantes d’altres. Amb la culpa de no estar fent-ho prou bé pel nostre fill i d’altres culpes acumulades. Amb l’ambivalència de voler donar el pit però potser no a demanda, i d’altres ambivalències maternals i anteriors…

La llet flueix millor quan no pensem. Quan simplement, estem disponibles a un bebè que sabrà perfectament com regular-se. La llet serà l’adequada i en la quantitat justa que necessita si no n’estem dubtant a cada instant. Som capaces, som poderoses, podem fer-ho. Però primer ens ho hem de creure i no com una elaboració mental sinó com una veritat integrada en cada porció del nostre cos i sobretot, del nostre cor. La lactància, igual que l’amor, no flueix si pensem gaire. La lactància, igual que l’amor, requereix pau, connexió i presència. Aquest és el secret.

Trobaràs més textos sobre lactància materna a la pestanya “LACTÀNCIA” d’aquest blog.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.