Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

criança

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

mama mira
Criança conscient
Míriam Tirado

Mira mama, mama mira!

Aquest estiu, a la piscina d’un dels càmpings on érem, la Laia, les seves amigues i altres nens i nenes de, més o menys la seva edat, nedaven, es tiraven de cap, feien cabrioles, intentaven fer la vertical i no sé quantes coses més. Els pares, alguns dins la piscina i altres a la vora, els miràvem. La Laia em cridava “mira mama, mama mira!!!” i feia alguna cosa de les que estaven practicant. Al cap de 10 segons tornava a cridar “mira mama, mama mira!!!”, i així sense parar. Al seu costat, unes amigues basques cridaven el mateix en basc als seus pares, i més enllà, uns altres amics holandesos i alemanys feien, en el seu idioma, la mateixa petició als seus progenitors.

Llegir més >>
miriam-retrat
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Com la besàvia Carme

Hi ha gent que quan finalment ha escollit entre dues coses, la decisió que ha pres sempre li sembla pitjor que la que ha descartat. Altres, un cop han triat, només fan que trobar-hi avantatges que potser ni tan sols havien vist abans. Jo sóc de les segones: el que escullo sempre em sembla el millor que podia escollir i al que he descartat hi trobo, tot d’una, un munt de d’inconvenients que encara em fan estar més segura de la decisió que he pres.

Llegir més >>
millones de veces
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Milions de vegades

“T’estimo, Laia. Ho saps?” “Sí, mama, ho sé. M’ho has dit milions de vegades”. I sí, és veritat. Li he dit milions de vegades des que fa gairebé 6 anys va néixer. Li havia dit milions de vegades més mentre era dins la panxa. Possiblement, el mateix nombre de vegades que li ho vaig dir a la Lua, que també m’ho sent repetir dia rera dia: “Lua, t’estimo”.

Llegir més >>
Paz
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Pistoles

Fa uns dies vam tenir aquesta conversa a casa….
Laia (5 anys): mama, existeixen les pistoles de veritat?
Jo: Sí
Laia: I poden matar persones?
Jo: Sí…
Laia: I hi ha llocs on maten a qui els dóna la gana?
Jo:…
Laia (escandalitzada): Mama, ho trobo gravíssim!!!

Llegir més >>
Exclusividad
Germans
Míriam Tirado

Dividir-se

Hi ha moments (pocs, per sort), en què em voleu les dues, em necessiteu les dues. Hi ha moments en què no us sembla bé cap altra opció perquè jo pugui arribar a vosaltres: esperar un moment, quedar-vos amb el pare mentre atenc a l’altra…. No us val res, només jo. I em voleu i necessiteu amb la mateixa força: amb edats diferents, per motius diferents i amb comprensió a diferent nivell de tot el que està passant, però em necessiteu les dues, alhora, i em voleu només per a vosaltres.

Llegir més >>
slowlife
Consells i reflexions
Míriam Tirado

No vull córrer

Quan llegiu això ja haureu vist de sobres que en aquesta societat anem massa depressa, no en tinc cap dubte. Però us escric per dir-vos que jo no vull córrer, i que malgrat el meu desig, massa dies em trobo corrent i fent-vos córrer. No us ho dic amb sentiment de culpa ni trencant-me les vestidures, sinó simplement perquè sapigueu que em sap greu. Laia, em sap greu dir-te que t’afanyis a esmorzar, és una cosa que no suporto, que no puguis menjar amb la calma que a tu t’agrada. Però malgrat que et llevem molt d’hora perquè tinguis temps de tot, a vegades tu necessitaries dues hores més. I qui diu esmorzar diu qualsevol cosa que tu tens ganes de fer amb calma quan no hi ha temps perquè ens estan esperant, o perquè la logística de què tinguis una germana petita amb altres necessitats fa que no poguem explaiar-nos, en alguns moments, en certes coses que tu voldries.

Llegir més >>
Campamento
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Colònies, sí o no?

Quan els pares entrem en el món de l’escolarització del nostre fill tard o d’hora ens trobem amb les destijades o odiades colònies. I dic desitjades o odiades perquè la percepció que en tindrem estarà, en bona mesura, condicionada per quina ha estat la nostra experiència amb això d’anar de colònies quan érem nens. Per tant, és important que quan ens hi topem de morros, siguem conscients de quina va ser la nostra vivència per tal d’ubicar-la en el lloc que li correspon i mirar de què no tenyeixi el moment actual i menys, la vivència del nostre fill.

Llegir més >>
Dia internacional
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Dies internacionals

Quan et lleves i escoltes la ràdio, a vegades t’anuncien que avui és el Dia Internacional de no sé què. I hi ha coses que penso: “cal un dia internacional per això?” i suposo que si algú se’l va inventar, potser és que sí que calia… i aleshores em poso a pensar en els Dies Internacionals que crearia jo, i m’hi entretinc una estona mentre faig l’esmorzar…

Llegir més >>
hijos
Criança conscient
Míriam Tirado

La mateixa moneda

Les dues escenes que us descriuré avui poden conviure en un mateix dia a casa meva. Els dos pols, el ying i el yang, si voleu, les dues cares d’una mateixa moneda. Estem tots al menjador. Ell pela una poma i les tres hi anem a demanar-ne un tros. Ell riu assegurant-nos que la poma era seva i que sempre l’hi pispem gairebé tota! Li fem pessigolles o alguna cosa per emprenyar encara més. Riem, riem tots. M’estiro a l’estora de davant del sofà i de seguida que em veuen estirada vénen la Laia a escarxofar-se sobre meu i la Lua gatejant a una velocitat de vertigen. Ella, menuda com és, fa força per fer-se espai entre la seva germana i agafar un bocí de mi també per a ella. Les pujo a cavallet i em queixo que m’esclafen. La Laia em bufa, em fa pessigolles i jo m’hi torno. “Vigila la Lua”, diem ell i jo a l’uníson i acte seguit ens revolquem les tres per terra mentre riem i xisclem com si no hi hagués un demà.

Llegir més >>
A flor de piel
Consells i reflexions
Míriam Tirado

En quin moment?

En quin moment vam deixar de confiar en nosaltres mateixes? En quin moment vam deixar de fer cas a la intuïció? En quin moment vam deixar d’escoltar-nos? No ho sabem. I així, amb aquesta desconeixença, ignorant quan va ser que ens vam perdre, ens trobem un dia gestant, parint i criant a un bebè. I aleshores l’instint, aquell a qui no escoltàvem de feia temps, i la intuïció, que crèiem desapareguda, s’alien i criden amb força a la vida. Criden amb força a dins nostre perquè els fem cas. Fem cas de l’instint, de la intuïció, que és el que necessita el nostre bebè… I sentim a dins una veueta, una sensació, un full de ruta que ens guia però estem tant desacostumades a fer-los cas, tant desentrenades en l’escolta profunda de nosaltres mateixes que quan arriba aquell comentari de mare, sogra, cunyada, infermera, pediatra o qui sigui que ens diu que els agafem massa a coll, que ens entreguem “massa”, que els hem de limitar la llet i el dormir juntets i abraçats, que els hem de donar papilles encara que el bebè les rebutgi una vegada i una altra, que no hem d’atendre’ls quan ens reclamen de nit no sigui que s’hi acostumin…. els fem cas.

Llegir més >>