Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

dolor

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

el duelo
Part
Míriam Tirado

El dol pel part que no vam tenir

Quan ja ets mare, el part d’algú molt proper és una remoguda. Tot sovint en forma de nerviosisme: sabem que està de part i passen les hores i no arriba aquella esperada foto de mare i bebè amb el missatge de “la Martina ja ha nascut, ha pesat 3,500 (per què sempre diem el pes?) i estem molt feliços”. Quan dic algú proper vull dir algú MOLT proper: una germana, una amiga que ens estimem molt, una cunyada, etc. D’altres vegades el que surt és il·lusió: estem contentes i com si flotéssim perquè està a punt de néixer algú que ens estimarem molt. Perquè serem tietes, o gairebé, d’un bebè que intuïm que apreciarem moltíssim.

Llegir més >>
tu no
Consells i reflexions
Míriam Tirado

TU NO

El que us explicaré avui no em fa sentir gens orgullosa, és més, em fa certa vergonya i m’agradaria, sincerament, no haver-ho hagut de viure mai. Però les coses són com són i no, a vegades, com voldries. “El dia que em vaig enfonsar” em vaig adonar del que m’estava passant. En aquell moment em molestava moltíssim la felicitat aliena. La planta de maternitat, amb un allau de parteres i bebès per tot arreu, em suposava un calvari. Amb la calor que fa dins els hospitals, cada habitació tenia la porta ben oberta i del passadís estant podies veure les mares acabades de parir amb els seus bebès en braços. Rams de flors que arribaven, pares radiants de felicitat, i famílies senceres amb avis, tiets i cosins que estaven de celebració. Per anar al lavabo l’havia de travessar sencer i ho feia amb el cap cot perquè no suportava veure cap d’aquestes escenes.

Llegir més >>
el plan
Maternitat conscient
Míriam Tirado

El pla

Estàvem asseguts a la sala de neonats i la Lua mamava. Sabíem que aquell matí em donarien l’alta i li vaig dir: “jo no vull que deixem la Lua sola, tampoc de nit. Et sembla bé si ens ho anem tornant tu i jo per ser-hi en cada presa? Ens queden 4 dies. Serà dur però passaran i després no ens penedirem mai d’haver-la deixat”. “Sí, clar, fem-ho així, et treus llet i quan tu dormis hi seré jo”. El meu marit i jo acabàvem de traçar el mapa que ens guiaria la resta de la setmana fins a l’alta de la Lua. Un mapa gris perquè significava dormir poquíssim i aguantar com fos, però per nosaltres, un mapa imprescindible. Ja feia dues nits que jo era l’única mare que em quedava a neonats; a mi encara no m’havien donat l’alta (“aventatges” de parir per cesària) i a les altres ja les havien enviat a casa; moltes vivien lluny de l’hospital i la logística era terriblement complicada per passar allà 24 hores. Més que complicada, gairebé impossible. Però nosaltres teníem una sort: vivim just davant de l’hospital i tot plegat, esperava, seria una mica més fàcil.

Llegir més >>

El dia que em vaig enfonsar

Crec que devien ser cap a les sis del matí. Jo havia estat a neonats donant el pit a la Lua fins que la vaig deixar profundament dormideta al seu llit. Vaig tornar a la meva habitació, just al costat, a estirar-me i en entrar, la meva mare em va preguntar si ja dormia “Això és una merda”, vaig dir, i diria que em van caure llàgrimes. Ella es va aixecar per abraçar-me però li vaig dir que no, bruscament i amb l’excusa de què volia dormir. Però no era per això que no volia que m’abracés, sinó perquè si ho feia, tenia la sensació que no podria seguir sent forta i em desmuntaria. Em vaig estirar al llit i em vaig adormir a l’instant. Al cap d’uns deu minuts vaig començar a botar damunt del llit amb unes tremolors brutals. “Tinc molt fred”, li vaig dir a ma mare i em va començar a posar de tot per damunt; una manta, una jaqueta, em fregava perquè em passés… Va durar una estona i no ens vam espantar, ni ella ni jo. Sabíem que era una barreja de puja de llet i esgotament profund.

Llegir més >>
oscuridad
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

De la llum a la foscor

Els posts de les properes setmanes segurament seran els més difícils d’escriure. Suposo que perquè encara fan mal, perquè encara que ja hi hagi hagut un procés de re-col.locació de tot plegat, el cos i l’ànima encara ho recorden tot. I sí, encara fa mal. Recordo aquella nit, 8 hores després d’haver nascut la Lua. Jo intentava dormir sense èxit. La tenia damunt mamant tota l’estona i jo em sentia feliç. La meva mare es va estirar en aquelles butaques que volen ser còmodes sense ser-ne i tampoc podia dormir. La família amb qui compartíem habitació ho intentava, però aquell home no parava de roncar. Roncava tant que despertava el seu propi bebè.

Llegir més >>

El dia de la marmota

Dissabte era el Dia de la Marmota… i quan vaig veure la notícia per la televisió vaig pensar que em sentia com en Bill Murray a la pel·lícula que porta el mateix nom. Perquè des de dilluns passat que a casa meva gairebé tots els dies han estat iguals. La Laia amb grip, un grip llarg, que sembla que no tingui fi: febre molt alta durant bastants dies (39,5-40 en alguns moments, sobretot vespre i nit), mocs (no gaires) i tos (molta). I nosaltres doncs ja sabeu: posa el termòmetre, dóna antitèrmics, fes moooolts mimos, dorm poc o menys, i en definitiva, cuida.

Llegir més >>

El compromís

10.4.2012 La ma(pa)ternitat és molt més que tenir un fill. Per mi, significa un aprenentatge, sens dubte, però sobretot, un

Llegir més >>