Blog de Criança Conscient

embaràs

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. En el meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Estimada Lua

Fa exactament una setmana que sé que ets tu, Lua, la que hi ha dins la meva panxa i no el Pau. Feia molts dies que tenia unes ganes boges de saber quin era el teu sexe per poder-te ja dir pel nom, per poder-me vincular encara més a tu. No et negaré que m’ha passat exactament com amb la Laia. Malgrat que quan era petita i jove sempre havia sentit que tindria nenes, un cop em vaig quedar embarassada de la Laia només somiava amb bebès que eren nens. Sí, i tenien penis i cara de nen! 🙂 No és que volgués un nen, en absolut. M’era completament igual. Quan ens van dir “és una nena” vam ser molt feliços, tots dos. I després de 4 anys i pico puc dir que m’encanta tenir una filla.

Llegir més >>

Avantatges del segon embaràs

Tot sovint hi ha el costum de de dir que l’embaràs d’un segon fill és pitjor que el del primer. En part és normal, perquè les dones anem més cansades ja que en tenim un altre que ens reclama atenció i abans això no passava. Descansàvem quan volíem i teníem més temps per mirar-nos el nostre melic i el del fill que gestàvem. Però sincerament, gestar un segon fill té moltes avantatges. O almenys, jo les hi trobo! I avui us les vull explicar.

Llegir més >>

A familiars i amics

Estar embarassada per segona vegada té coses molt bones i una d’elles, és que (a grans trets) saps una mica el que t’espera. El que t’espera a tu i el que els espera als altres. Cada fill és un món, i molts no tenen res a veure uns i altres, és cert. Però hi ha algunes coses que no canvien i com que em conec i com que tinc l’experiència de la primera vegada, he decidit escriure aquesta carta a familiars i amics, ara que encara no estic posseïda (del tot) per les hormones de la maternitat.

Llegir més >>

vosotras dos

A vegades penso en vosaltres dos: en tu, que ets dins la meva panxa, i en la Laia. En com serà quan sigueu fora, i no només quan neixis sinó més endavant. Us avindreu? Us estimareu? Us ajudareu? Quina relació tindreu quan sigueu grans? Cada vegada que sento algú que em diu que té un segon fill perquè volia que el seu fill tingués un germanet i juguessin, desitjo que no tingui una decepció. Perquè he vist germans que ni juguen ni tenen cap especial apreci per aquell altre nen que tenen al costat. O germans amb relacions difícils, complicades. O germans indiferents. O germans extremadament gelosos a l’edat adulta.

Llegir més >>

Les hormones

Les dones tenim uns dies cada mes en què les hormones prenen, gairebé, el control de les nostres vides. T’hi has de fer amiga perquè sinó, no només patiràs, sinó que a més a més, ens perdrem l’immens univers que ens poden mostrar. De la nostra capacitat de crear, de les nostres ombres, d’allò que ens queda per resoldre…

Llegir més >>

I si te’n vas?

Aquestes darreres setmanes no et negaré que he tingut alguna fiblada d’aquelles que la majoria de mares segur que han tingut un moment o altre: la de “i si te’n vas?”. Quan gestava la teva germana vaig fer un post que es titulava “No vull que marxis”. Perquè un cop us sé aquí dins, no, no vull que us n’aneu. Aquesta vegada, però, ha estat una mica diferent, perquè malgrat el desig intens de què et quedis sempre aquí amb nosaltres, hi havia també un punt de calma, permetent que les coses vagin com hagin d’anar. Com si alguna part meva alhora et digués “permeto que facis el que has vingut a fer, i si dins meu no pots créixer, permeto que te’n vagis si ho necessites”.

Llegir més >>

Sense filtres

Al cap d’unes setmanes de quedar-me embarassada em vaig adonar que m’havia quedat sense filtres. A poc a poc m’havien anat abandonant… Aquells filtres que fan que allò que passa a la vida arribi a tu de manera calmada, entesa, o menys dolorosa, havien desaparegut, i tot penetrava amb molta més força. Penetrava directament, sense mitges tintes. No hi havia la raó que pogués anar desgranant tot el que passava d’una manera que arribés a l’entranya de forma més reposada, més tranquil.la, més acoixinada.

Llegir més >>
Preconcepció
Míriam Tirado

Quan els desitjos no encaixen

Acabaven de deixar la Lola a la llar d’infants. Ell conduïa i ella estava asseguda al seient del costat, pensativa. A aquelles hores del matí normalment xerraven poc, tots dos eren de despertar lent. Quan el Xavi va parar en doble fila al carrer de sobre de l’Ajuntament, ella es va posar la jaqueta de nou i va agafar el bolso amb la mà esquerra. Abans de fer-li un petó li va dir:

Llegir més >>
Preconcepció
Míriam Tirado

La importància de la base

A nosaltres ens agrada molt esquiar. És un esport que vaig començar a practicar gràcies al meu company, que em va fer estimar la seva passió i les sensacions tan espectaculars que es poden arribar a sentir quan llisques muntanya avall per damunt de la neu. Recordo que jo, inexperta com era en el tema, cada octubre o novembre, quan veia que ja havia caigut la primera nevada li deia “ja podem anar a esquiar” i ell em responia “encara no. No hi ha prou base”. I per tant, havíem d’esperar.

Llegir més >>

Dinar de Nadal

Ja havien menjat fins a més no poder en aquell dinar de Nadal. Era el torn dels postres, dels turrons, de les neules, dels cafès, de la sobretaula interminable, d’aquella nyonya que et faria estirar al sofà i no despertar-te fins al cap d’una hora. Hi havia soroll, tothom xerrava a l’hora i a la Lia li va costar que la família li parés atenció. Va haver de fer el típic soroll de cullereta a la copa fins a tres cops perquè tothom s’assabentés que algú volia dir alguna cosa i ser escoltat a la vegada per tothom.

Llegir més >>