Blog de Criança Conscient

Tot sovint hi ha el costum de de dir que l’embaràs d’un segon fill és pitjor que el del primer. En part és normal, perquè les dones anem més cansades ja que en tenim un altre que ens reclama atenció i abans això no passava. Descansàvem quan volíem i teníem més temps per mirar-nos el nostre melic i el del fill que gestàvem. Però sincerament, gestar un segon fill té moltes avantatges. O almenys, jo les hi trobo! I avui us les vull explicar.

Estar embarassada per segona vegada té coses molt bones i una d’elles, és que (a grans trets) saps una mica el que t’espera. El que t’espera a tu i el que els espera als altres. Cada fill és un món, i molts no tenen res a veure uns i altres, és cert. Però hi ha algunes coses que no canvien i com que em conec i com que tinc l’experiència de la primera vegada, he decidit escriure aquesta carta a familiars i amics, ara que encara no estic posseïda (del tot) per les hormones de la maternitat.

A vegades penso en vosaltres dos: en tu, que ets dins la meva panxa, i en la Laia. En com serà quan sigueu fora, i no només quan neixis sinó més endavant. Us avindreu? Us estimareu? Us ajudareu? Quina relació tindreu quan sigueu grans? Cada vegada que sento algú que em diu que té un segon fill perquè volia que el seu fill tingués un germanet i juguessin, desitjo que no tingui una decepció. Perquè he vist germans que ni juguen ni tenen cap especial apreci per aquell altre nen que tenen al costat. O germans amb relacions difícils, complicades. O germans indiferents. O germans extremadament gelosos a l’edat adulta.

Les dones tenim uns dies cada mes en què les hormones prenen, gairebé, el control de les nostres vides. T’hi has de fer amiga perquè sinó, no només patiràs, sinó que a més a més, ens perdrem l’immens univers que ens poden mostrar. De la nostra capacitat de crear, de les nostres ombres, d’allò que ens queda per resoldre…

Al cap d’unes setmanes de quedar-me embarassada em vaig adonar que m’havia quedat sense filtres. A poc a poc m’havien anat abandonant… Aquells filtres que fan que allò que passa a la vida arribi a tu de manera calmada, entesa, o menys dolorosa, havien desaparegut, i tot penetrava amb molta més força. Penetrava directament, sense mitges tintes. No hi havia la raó que pogués anar desgranant tot el que passava d’una manera que arribés a l’entranya de forma més reposada, més tranquil.la, més acoixinada.