Consells i reflexions
Tips per a la “nova normalitat” ll
Hi ha una cosa molt desgastant i que pot passar factura en aquests temps que ens toca viure i és
14 d'octubre de 2020
No hi ha comentaris
Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. En el meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Hi ha una cosa molt desgastant i que pot passar factura en aquests temps que ens toca viure i és
Escena típica en època d’adaptació escolar: Et lleves ja amb un nus a la gola. Saps que avui toca separar-vos
Aquests dies en què molts nens estan en plena adaptació escolar (ja siguin nadons o nens més grans) és important
Fa poc, la Myriam del blog EN MINÚSCULAS (que us recomano perquè escriu com els àngels) deia a Facebook “la trobo a faltar… tornant a casa com una enamorada expectant…” i aquesta frase em va inspirar. En primer lloc, en un moment em vaig veure a mi, els primers dies que tornava a treballar després de dos anys d’excedència, amb papallones a la panxa i nerviosíssima per tornar a veure la Laia. Terriblement enyorada. Mai fins aleshores havíem estat tantes hores separades i no podia esperar ni un segon més per tornar-la a veure. Si algú em parava pel passadís de la feina per dir-me “hola, què tal?”, jo només podia dir: “bé, amb ganes d’arribar a casa” i amb un somriure intentava que no es notés gaire aquella pressa que em cremava per dins…
1. Fem fora les expectatives: allò de “el meu fill és molt sociable, segur que li agrada anar-hi” o allò altre de “espero que l’adaptació sigui fàcil perquè ell no plora mai quan el deixo amb algú altre”… El que hem viscut fins ara pot no tenir res a veure amb el que viurem a partir d’ara. És una nova etapa, i entomem-la com a tal. Siguem oberts. No esperem res i no hi haurà res del què frustrar-nos.
28.11.2011 L’altre dia vaig anar a l’hospital. Uns bons amics estaven passant un molt mal tràngol arran de la malaltia
