Blog de Criança Conscient

lactància

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Estar disponible

19.1.2012 La primera vegada que vaig sentir a la meva mare parlar d’”estar disponible” va ser en una de les

Llegir més >>

Per què?

14.12.2011 Hi ha coses que m’indignen i ahir en va passar una d’elles. A una dona acabada de parir, li

Llegir més >>
Lactància
Míriam Tirado

Mamar

Definició de mamar: xuclar amb els llavis i la llengua la llet de les mamelles. Aquesta és una de les definicions que he trobat, en aquest cas a l’Enciclopèdia Catalana. Les altres, eren gairebé clavades. No cal dir que la trobo escueta. Però sens dubte prefereixo el verb “mamar” que no pas “alletar” o “donar el pit”. Perquè per mi, mamar, és molt més que donar llet, o que donar el pit, o alimentar, o que la meva filla xucli amb els llavis i la llengua la llet de les meves mamelles.

Llegir més >>
Lactancia prolongada
Lactància
Míriam Tirado

2 anys, 1 mes, 16 dies

Aquest és el temps exacte que fa que et dono el pit. L’última presa, l’acabes de fer fa tan sols deu minuts, al llit, mig adormida. Per tant, segons l’OMS, l’UNICEF, i la majoria d’Associacions de Pediatria del món, sóc una de les mares que està fent lactància materna prolongada, perquè ja fa més de dos anys que et dono el pit. A alguns continents això no seria mai notícia, ni cap mare n’escriuria enlloc, perquè trobaria absurd parlar d’una cosa tan òbvia i que fan totes les dones que ella coneix, tota la seva comunitat. Aquí, però, al considerat 1r món, això no és tan comú, perquè aquí és al revés; la majoria o no el donen mai, o donen el pit molt menys temps. Coses del mal anomenat “progrés”, suposo.

Llegir més >>

La malaltia també parla

Des de fa bastants anys, quan em poso malalta sempre em pregunto per què. Però no posant-me la mà al front com si estigués fent una tragèdia grega, no. Sinó per saber què hi ha hagut o què ha passat últimament a la meva vida que m’ha fet baixar les defenses i emmalaltir. Normalment sempre ho trobo; sempre trobo allò que no ha acabat d’encaixar, aquell moment en què el meu cos ha defallit i ha caigut davant l’atac d’algun virus. Fa poc més d’un any, l’11 de setembre del 2010, de cap de setmana en una casa d’agroturisme amb els meus pares em vaig posar a 38,5 de febre. Hores abans em feia mal un pit, l’esquerre, si no recordo malament. Era un dolor inusual en un lloc concret i ja m’ho vaig veure a venir; obstrucció d’un conducte.

Llegir més >>
Criar
Lactància
Míriam Tirado

De tetes, biberons, culpes i decepcions

Ahir va començar la Setmana Mundial de la Lactància Materna. A dia d’avui ja se n’han escrit tantes coses, hi ha tantes webs, articles, llibres, etc. que en parlen, que no em vull extendre gaire ni en els seus beneficis, ni en el que comporta pel bebè, ni en les recomanacions de l’OMS i altres organismes,… Avui vull parlar de la teta i dels biberons i més concretament, de les mares que han donat la teta, i de les mares que han donat biberons que sembla que, a vegades, les separi un gran mur d’acer.

Llegir més >>
Reconciliación
Lactància
Míriam Tirado

Els meus pits

23.6.2011 Vaig ser de les primeres nenes de la classe a qui li van sortir els pits. Juraria que la

Llegir més >>