Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

maternitat

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Criar amb respecte és important

Quan cries amb respecte i vincle hi ha dies que són durs. Quan són bebès, hi ha dies que ploren sense parar perquè els passa no saps què i els bressoles, els alletes, els passeges… Nits que es desperten més vegades de les que creies possible, dies que s’enfaden i protesten i sembla que a tot el que tu dius ell respon “NO”. Perquè hi ha dies que estàs cansada i no pots amb la teva ànima. Que t’agradaria tenir el sopar fet, la cuina recollida, la casa en perfecte estat de revista, la roba plegada i als armaris, etc. Que t’agradaria tenir allò de la feina resolt.

Llegir més >>

No us passa?

La setmana passada la Lua va estar malalta. Va tenir febre uns dies i em vaig adonar que malgrat que l’experiència és un grau i tens una altra manera d’encarar aquestes coses, per més temps que passi no m’hi acostumo. No m’agrada que les meves filles no estiguin bé i és curiós com per més que sàpiga que el que tenen és una tonteria, hi ha alguna cosa dins meu que em fa sortir la mare protectora-lleona-quèhedeferpercurar-vos que em faria moure cel i terra per veure-les bé.

Llegir més >>

Que difícil és

Que difícil és a vegades ser mare. (I ho dic així, d’entrada, perquè ningú digui que mai vaig avisar). Que difícil és no enfadar-se quan a davant tens el teu fill que fa exactament el contrari del que volies que fes. Que difícil que és no prendre-t’ho com una ofensa, dir-te “no és res personal, és petit”. Que difícil que és topar-se amb la seva ràbia incontrolada, el seu esclat d’emocions, el seu malestar que tot ho tomba. Que difícil que és acompanyar de prop, ajupir-se, no jutjar, callar.

Llegir més >>
placenta
Part
Míriam Tirado

La placenta

Agost del 2009. Entrem a l’hospital amb el pla de part sota el braç on hi deia, explícitament, que volíem que ens donessin la placenta. No coneixia gaire gent que l’hagués demanat però teníem clar que no volíem que allò que havia permès que la Laia creixés forta i sana dins el meu ventre acabés en un contenidor. Havia de tenir un final més digne, després de tot el que havia fet per nosaltres. I així, aquella placenta va acabar al congelador de casa nostra esperant el seu moment. La meva primera cesària havia estat un revés del qual em va costar una mica recuperar-me emocionalment i el dia a dia amb un bebè era tan intens, que no tenia ni temps ni ganes de pensar en què havíem de fer amb la placenta a partir d’aleshores. Però tot arribaria.

Llegir més >>
lo más difícil
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

El més difícil

El més difícil d’aquests primers 10 mesos i mig sent mare de dues filles no ha estat la gestió de les seves necessitats tan diferents, ni les tardes sola, ni gestionar els gelos de la gran cap a la petita. Per mi, el més difícil d’aquest temps ha estat molt més profund i és, gestionar la meva necessitat de fusió emocional amb la Lua, la meva necessitat de recolliment, de silenci, de niu, d’anar cap endins, tenint al costat una altra filla de 4-5 anys que necessitava tot el contrari.

Llegir més >>
consejos
Consells i reflexions
Míriam Tirado

11 Consells per a un puerperi i una criança feliç

Quan tenim un bebè, les primeres setmanes i mesos de criança passen a una velocitat vertiginosa. Tot s’acumula: la felicitat, l’amor per aquest nadó que cada vegada interactua més l’aprenentatge en això de ser mares/pares… Però també les nits de despertars, les hores de bebè en braços o al fulard, l’entrega ininterrompuda, etc… i el cansament. El cansament, que per a mi és el pitjor enemic de la criança feliç. Perquè quan anem cansats ho veiem tot negre, ens costa pensar amb claredat, ens parlem de qualsevol manera, no tenim ni esma d’estar una estona amb la parella al vespre perquè ens quedem adormits a la primera de canvi.

Llegir més >>
conciencia
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Consciència corporal: la importància d’introduir-la als fills

Vivim en un moment i en un lloc on sovint tenim força consciència del que fem, del que volem, del que desitgem (més o menys)… però també massa sovint, no tenim gaire consciència sobre el que som i sobre el que necessitem. Quan parlo de consciència del que som em refereixo al que sóc més enllà del cos i al que sóc corporalment. L’espai que ocupo, com em moc, com em sento físicament, i també, òbviament, com em sento emocionalment, com estic,… però no és de les emocions del que vull parlar avui.

Llegir més >>

Nodrim-nos

La setmana passada em vaig adonar que m’estava saturant. Vaig començar a notar el cansament de 8 mesos de criança intensiva de dues nenes petites, de “centrifugadora”, de puerperi… Em vaig sentir una mica desbordada amb les “coses a fer” que s’acumulen, amb la sensació d’anar massa de pressa amb tot. I no em va agradar. Per això vaig voler fer-hi alguna cosa i vaig decidir que diumenge em tocava nodrir-me, omplir-me, carregar-me d’energia per poder seguir.

Llegir més >>

Estrès post-traumàtic

Busco la definició que més s’escau a la història i és aquesta: “se trata de un acontecimiento en la vida del sujeto, una experiencia vivida que aporta, en muy poco tiempo, un aumento tan grande de excitación a la vida psíquica, que fracasa toda posibilidad de elaboración”. Això és el que em passava a mi. M’havia estressat tant tot el que havia passat, aquella setmana de dormir tan poc, de sentir tantes coses i de tenir tan poc temps per elaborar tot el succeït que un cop vaig ser a casa va arribar l’estrès.

Llegir més >>
tu no
Consells i reflexions
Míriam Tirado

TU NO

El que us explicaré avui no em fa sentir gens orgullosa, és més, em fa certa vergonya i m’agradaria, sincerament, no haver-ho hagut de viure mai. Però les coses són com són i no, a vegades, com voldries. “El dia que em vaig enfonsar” em vaig adonar del que m’estava passant. En aquell moment em molestava moltíssim la felicitat aliena. La planta de maternitat, amb un allau de parteres i bebès per tot arreu, em suposava un calvari. Amb la calor que fa dins els hospitals, cada habitació tenia la porta ben oberta i del passadís estant podies veure les mares acabades de parir amb els seus bebès en braços. Rams de flors que arribaven, pares radiants de felicitat, i famílies senceres amb avis, tiets i cosins que estaven de celebració. Per anar al lavabo l’havia de travessar sencer i ho feia amb el cap cot perquè no suportava veure cap d’aquestes escenes.

Llegir més >>