maternitat Archivos » Page 3 of 7 » Míriam Tirado, consultora de crianza

Part

Quan acabes de parir i no ha estat com esperaves

Una cosa molt dolorosa que viu una dona quan el seu part va de l’inrevés és que ningú, o en el millor dels casos poquíssima gent, entén la seva tristesa. Els familiars i amics que et vénen a veure passen gairebé de llarg i de puntetes per aquell part on potser hem viscut les situacions més desagradables i dures de la nostra vida (o gairebé) i volen que siguis almenys igual de feliç que ells quan veuen el teu nadó. I a sobre d’aquell patiment que a vegades pot haver durat moltes hores, (no només físic sinó emocional per, per exemple, haver estat mal tractada pel personal que t’atén o per haver tingut por per la vida del teu fill o la teva), s’hi afegeix la sensació de què ningú t’entén.

Llegir més >>

1 d'octubre de 2014 No hi ha comentaris

No sé quan…

Us juro que intento trobar un moment per escriure però he començat a veure que és bastant impossible. Mira que tinc el cap que em bull, de frases, de textos, de temes… i que em moro de ganes de plasmar-ho tot sobre el paper. Però hi ha una Lueta que vol pell, braços, llet… i tot això no ho puc fer davant de l’ordinador. O sí que podria, si fos indispensable, però no em ve de gust fer dues coses a l’hora, i una de tant important com maternar-la. O sigui que m’he abandonat al que és i ja no lluito per trobar un moment.

Llegir més >>

7 de maig de 2014 No hi ha comentaris

Plenitud

Fa molts dies que no t’escric. Segurament és perquè ets tan i tan present, et noto tant cada part del teu cos i en el fons tu i jo xerrem tant cada dia, que ja no tinc aquella necessitat imperiosa de comunicar-me amb tu de forma escrita com em passava al principi. Sé que ho saps però… és tan emocionant aquest temps… Tinc la sensació que tu també notes que ja gairebé ets amb nosaltres. Ets gran i tant jo com la teva germana i el teu pare notem cada part del teu cos, com et mous, què fas… i anem interactuant. És increïble la relació que es pot arribar a establir amb un bebè intrauterí malgrat no haver nascut encara.

Llegir més >>

3 de febrer de 2014 No hi ha comentaris

El grip

Estic començant a veure la llum a una grip que m’ha tingut els últims 6 dies absolutament fora de joc. Feia molts anys que no em trobava tan malament. De fet, juraria que no havia tingut una grip així de forta, amb febre tan alta i tan malestar des de l’adolescència! I no recordava què era, francament, trobar-se tant malament… Estar així i alhora, tenir una panxa amb un bebè a dins gairebé en la recta final d’embaràs no ha estat fàcil i he hagut de trobar els meus propis recursos per controlar la ment i no posar-me histèrica maleïnt la grip, la febre i el mal d’ossos.

Llegir més >>

15 de gener de 2014 No hi ha comentaris

La caca

Una cosa que sol xocar molt a les persones que no tenen fills és escoltar-ne d’altres (que sí que en tenen), parlar sense cap mena de recança de les caques dels seus nens i nenes. Els sorprèn amb quina facilitat, amb quina asiduïtat i amb quina fluïdesa mares i pares novells parlen de la caca: de quin color tenia, de quina consistència, de quantes n’ha fet avui, de com les feia ahir… I aquella persona sense fills de sobte se sent desplaçada “Mai l’havia sentit parlar així! Però quan m’han canviat l’amic?” i arriben a casa i li diuen a la seva parella (amb qui encara no tenen fills i no saben encara si en tindran)… “Si algun dia tinc un fill, mai parlaré de caques” com ho fan les mares de la feina, o de la colla, o d’on sigui!

Llegir més >>

16 de desembre de 2013 No hi ha comentaris

Maternitat conscient

Full de ruta

Si una cosa em fascina dels infants (i de les persones) és que no n’hi ha cap d’igual. Vivim en un món on sembla que tot hagi de tenir full de ruta i on aquesta ha d’estar traçada molt abans de començar el viatge. Amb els nens això no funciona perquè tots arriben sense full d’instruccions i cada un ve amb el seu propi mapa. Un mapa que sembla buit, blanc, i que els pares hem d’anar intuïnt què s’hi dibuixa.

Llegir més >>

2 de desembre de 2013 No hi ha comentaris

Consells i reflexions

Les tres

Avui m’és impossible no escriure-us a totes dues. Avui m’he adonat amb més força que mai fins a quin punt us estimo. Tu Laia estàs malalta. Res greu, però tens tos i febre i ja saps que veure’t malalta no m’ha agradat mai. Tu Lua ets dins la meva panxa, creixent i acompanyant-me mentre cuido la teva germana. Estem juntes, les tres. Aquesta nit passada no hem dormit gens bé i tot plegat fa que estigui més tova. Amb ganes de plorar i amb ganes d’escriure-us.

Llegir més >>

25 de novembre de 2013 No hi ha comentaris

De 4 a 5 anys

Reconèixer que, a vegades, no podem més

A vegades costa reconèixer que en determinats dies o millor dit, en determinats moments, apretaries a córrer i no pararies. Costa acceptar que per molt fantàstic que et sembli ser mare, hi ha moments en què llençaries la tovallola, diries “fins aquí, no puc més, no en sé més”, i tornaries a córrer. Els fills tenen la meravellosa i sorprenent capacitat de treure’t de polleguera. Només el teu sap fins on estirar la corda perquè arribis a aquell punt on no t’agrada gens arribar: al d’enfadar-te, al de fer-te qüestionar tot el que fas, tot el que has fet, tot el que faràs… Només el teu fill sap tocar aquella tecla que et remou per dins fins a tal punt que et fa pensar coses de l’estil “això no ho aguanto, jo no ho suporto més, no sé què fer amb tu, sóc molt mala mare, això és un desastre, no serveixo, plego, ho deixo!”. Com si això de ser mare o pare pogués ser una cosa com per “deixar-ho”! 😉

Llegir més >>

6 de novembre de 2013 No hi ha comentaris

I si te’n vas?

Aquestes darreres setmanes no et negaré que he tingut alguna fiblada d’aquelles que la majoria de mares segur que han tingut un moment o altre: la de “i si te’n vas?”. Quan gestava la teva germana vaig fer un post que es titulava “No vull que marxis”. Perquè un cop us sé aquí dins, no, no vull que us n’aneu. Aquesta vegada, però, ha estat una mica diferent, perquè malgrat el desig intens de què et quedis sempre aquí amb nosaltres, hi havia també un punt de calma, permetent que les coses vagin com hagin d’anar. Com si alguna part meva alhora et digués “permeto que facis el que has vingut a fer, i si dins meu no pots créixer, permeto que te’n vagis si ho necessites”.

Llegir més >>

11 de setembre de 2013 No hi ha comentaris

Fi de curs

Recordo el dia que vaig escriure el post “AVUI COMENÇO UNA COSA NOVA” . Era setembre i començava el curs. La nostra filla començava l’escola per primera vegada ja que mai ha anat a la llar d’infants i jo em veia davant d’un nou panorama. De tempos, de ritmes, de persones, de coses noves… sentia il·lusió i expectació a la vegada. I en un obrir i tancar d’ulls el curs s’ha acabat.

Als que esteu amb aquell nus a l’estómac perquè els vostres fills han de començar la nova etapa al setembre us diré que per mi ha estat un gran aprenentatge. Durant aquest curs tots hem crescut en tots els sentits; ens hem separat cada dia primer només al matí i quan ella ja ho va voler, també a la tarda. Ella ha après a quedar-se en un ambient que no era gens el que estava acostumada i tot i que al principi la sobtava la diferència, aviat va començar a assaborir-la.

Llegir més >>

1 de juliol de 2013 No hi ha comentaris

Blog de Criança Conscient

maternitat

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Quan acabes de parir i no ha estat com esperaves

No sé quan…

Plenitud

El grip

La caca

Full de ruta

Les tres

Reconèixer que, a vegades, no podem més

I si te’n vas?

Fi de curs

Categories

Llibres i contes

Kai i Emma 4 – Un virus a casa

Segueix-me!

Subscriu-te!