Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

maternitat

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Jugar a imaginar

Escric aquestes línies i estic esgotada. Però volia escriure per explicar-vos que la maternitat/paternitat té dies en què estàs trinxat i alhora ets feliç com el que més. Com avui, que estic com si m’hagués passat un camió per sobre i alhora reconec que he passat un dia fantàstic amb la Laia.

Fa dies que està malalta. Un virus d’aquells que dóna febre i que et diuen “ja passarà”. Doncs bé, malgrat que està malalta, no ha perdut l’energia. Bé, una miqueta, potser sí, però encara vol marxa. Està contenta i activa però clar, no pot anar a escola i hem passat des de diumenge un munt d’hores juntes a casa. No us menteixo quan us dic que si no he sentit centenars de vegades la frase “mama, juguem a imaginar que…”, no l’he sentida cap.

Llegir més >>

L’oxcitocina en mi

Tenia ganes de descriure els efectes de l’hormona oxcitocina en mi i el primer que se m’ha ocorregut és comparar-ho amb els efectes d’alguna droga, però no ho puc fer perquè no m’he drogat mai. Ni poc ni molt. Gens; no he fumat mai un cigarret ni he provat mai ni la cocaïna ni cap altra droga que se us ocorri. Haver vist els efectes devastadors que pot tenir la droga de petita suposo que em va marcar i vaig prendre la decisió conscient de no voler-la en mi.

Llegir més >>

Confesso que…

Tornem a estar sincronitzades… Sí, després de setmanes de notar que anàvem a deshora, amb el peu canviat, sento que tornem a anar a la una… Aquesta setmana ha estat fàcil, tot ha estat senzill, perquè no hi ha hagut desajustos. Jo he entès què passava, jo he canviat la mirada i ella ho ha rebut de la millor manera. Ho he notat de seguida. Més dolça, molt carinyosa, hem tornat a jugar d’aquella manera que fem nosaltres, inventant-nos històries, passant-nos-ho bé… I avui m’ha dit “de gran vull ser com tu”.

Llegir més >>

Un pas per davant

Els fills ens van un pas per davant. Si no sempre, tot sovint. Aquests dies ho he tingut tan clar… Feia unes setmanes que tenia la sensació d’anar a deshora amb la Laia. Alguna cosa no acabava d’encaixar, com si anéssim (una mica tots) “desajustats”. Com si no acabéssim de fluir, no sé gaire com explicar-ho. Era una sensació que no m’agradava i no acabava de saber què carai estava passant. Però finalment aquest cap de setmana ho he vist clar: la Laia anava un pas per davant nostre.

Llegir més >>

Ets una dona

Fa molts anys, molt abans fins i tot de començar a estar amb el teu pare, vaig saber que un dia tindria una filla. Ho sentia, ho intuïa i així va ser. Temps després i amb tu ja dins de la meva panxa vaig començar a pensar com seria, tenir una nena a casa. Una nena que un dia esdevindria una dona. Inevitable no pensar en el primer dia que et fas conscient que creixen els pits, en la primera regla, en el primer embaràs… Recordo una tarda, embarassada i estirada al sofà, sola a casa i escoltant música, amb les mans damunt del meu ventre: em vaig dir a mi mateixa que m’agradaria fer-te gaudir de ser una dona.

Llegir més >>

No he dit res

Avui hem passat un dia fantàstic. Hem anat a la muntanya, hem passejat, hem pres el sol davant d’un paisatge magnífic i quan hem tingut gana, hem buscat un restaurant al primer poble que hem trobat. Era agradable. Hi havia un grup de 10 adults i en una altra taula just al costat, els seus fills d’entre 4 i 10 anys aproximadament. Eren cinc nens. Dues taules més enllà, nosaltres tres. Ningú més. El menjador era petitet, o sigui que se sentia i es veia pràcticament tot el que deia i feia tothom…

Llegir més >>

La mare cansada

Sóc al parc i veig una mare amb un bebè i cara de cansada. No sé qui és, ni què li passa, però és innegable: està cansada. Me l’imagino masses hores al dia sola amb el bebè i massa gent jutjant-la. Tan si ho fa d’una manera, com si ho fa de l’altra, això és igual: tothom se sent amb el dret de dir-li què ha de fer per ser més bona mare. Tothom hi posa el seu granet de sorra perquè en comptes de sentir-se més forta, es vagi sentint cada cop, més minada. I sí, potser és amb bones intencions que ho fan, no dic que no, però… amb quins resultats?

Llegir més >>

Tot depèn

Tot sovint hi ha mares que em consulten preocupades per culpa d’alguna frase categòrica que algú els ha dit i que els ha fet entrar la por al cos o millor dit, la inseguretat. El primer que han de saber els pares primerencs o els que estan a punt de ser-ho, és que en la maternitat i paternitat hi ha molt pocs blancs i negres i en canvi, hi ha un munt de grisos, de blaus, taronges, verds, vermells intensos i tants colors com us pogueu imaginar.

Llegir més >>

Impossible dividir-se

Eren la una de la matinada i era el segon cop que la Nia es llevava per anar a veure què li passava a la seva filla de dos anys. Al primer despertar, ja s’havia adonat que li rondava alguna cosa. Li havia dit “fed” (cosa estranya en ella) i l’havia notat potser una mica calenta. Però l’Abril s’havia adormit de seguida i a ella no li havia semblat que calgués posar el termòmetre… “esperem”, va pensar…

Llegir més >>
dar
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Donar i rebre

Donar i rebre. Sembla senzill… però a vegades, no ho és tant. Hi ha qui només vol rebre i està tancat com una cloïssa a donar-se, a entregar-se, ja sigui als altres, a la professió o vocació, a la família, a la vida, en general. D’altres, en canvi, han basat la seva existència en donar, i tot sovint, el que els costa és acceptar que també poden rebre. L’equilibri sembla senzill però crec que no ho és tant…

Llegir més >>