Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

maternitat

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Xantatge

No suporto el xantatge, no l’he suportat mai. Ni quan era petita ni de gran. A mi, el xantatge em provoca l’efecte contrari del que vol aconseguir l’altra persona: “si no tal tal… no podràs això o allò…” i em surt espontàniament “ah, doncs d’acord” i com si sentís ploure. El xantatge és una manipulació en tota regla, és el recurs fàcil per aconseguir que l’altra persona faci allò que nosaltres volem. El xantatge amb els nens, s’acostuma a fer amb alguna cosa que els agradi molt i d’aquesta manera, davant la possible pèrdua d’allò que tant els fascina, potser acaben sucumbint i fent allò que volem que facin.

Llegir més >>

Reubicant el part

Ara fa 3 anys, quatre mesos i 27 dies que vaig parir. Allò pel qual em vaig estar preparant durant nou mesos, mentalment, emocionalment i també físicament, va passar un 19 d’agost del 2009 i ara, la veritat és que em queda molt lluny. Més del que em pensava que em quedaria poc després de parir. Pensava que sempre més en tindria un record punyent, clar i nítid. I evidentment que el recordo, només faltaria, però tot plegat ha quedat diluït: no només les imatges d’aquell dia, el que va passar i el que vaig sentir, sinó també la importància que a dia d’avui dono a aquell fet, el part.

Llegir més >>

I si…?

Hi ha dues classes de “i si…?”. Una és la xula, la que està bé, la que no us ha d’espantar i és quan, de sobte, tens una idea més genial que la anterior i de sobte, t’il·lumines amb alguna cosa que pot anar millor, que pot ser més divertida, que us ho pot fer passar més bé a tots… Per exemple, estàs xerrant amb la parella i heu decidit que diumenge anireu a la muntanya a fer això o allò altre i de sobte et ve aquella idea i dius “i si… canviem de plans i anem a la platja, que no faci tan fred, i fem una paella a la vora del mar i hi passem tot el dia?”. O aquest: “I si… quan surti de l’escola l’anem a buscar tots dos i anem a dinar de pic-nic a tal lloc?”…

Llegir més >>

Dinar de Nadal

Ja havien menjat fins a més no poder en aquell dinar de Nadal. Era el torn dels postres, dels turrons, de les neules, dels cafès, de la sobretaula interminable, d’aquella nyonya que et faria estirar al sofà i no despertar-te fins al cap d’una hora. Hi havia soroll, tothom xerrava a l’hora i a la Lia li va costar que la família li parés atenció. Va haver de fer el típic soroll de cullereta a la copa fins a tres cops perquè tothom s’assabentés que algú volia dir alguna cosa i ser escoltat a la vegada per tothom.

Llegir més >>

No fem difícil el que és fàcil!

Quan la Laia feia poc que havia nascut van venir uns amics a veure’ns per donar-nos l’enhorabona. El seu fill acabava de començar P-3 i quan els vaig preguntar com li anava l’escola em van dir que una mica malament des que, després dels (atenció!) 15 dies de període d’adaptació, havien de deixar el nen a la porta i ell sol anar pel passadís, entrar a la classe i deixar la bossa i la jaqueta a la seva guixeta. Al seu fill li costava. Li era molt difícil dir-los adéu a la porta i se li feia una muntanya entrar a la classe sense el seu acompanyament. Ho havien parlat amb la mestra però res, eren “normes de l’escola” i punt.

Llegir més >>

#17N

Estoy contenta. Ha llegado la hora. Hace muchos meses, diría que todavía no había ni empezado el verano, por la red fue surgiendo un run-run de que la vida 2.0 estaba muy bien, pero las madres y los padres que hacemos esto de escribir sobre maternidad, paternidad y crianza en la red, también queríamos vernos, encontrarnos, tocarnos, saber quién éramos…! Hubo una valiente, Mònica, que lo puso todo en marcha y nos dijo “reservaos el 17 de noviembre”. Todo el mundo se emocionó pero claro, faltaba tanto para llegar aquel día todavía… que aquello quedó allí, mientras seguimos con nuestras vidas. Pero Mònica, que es una tía curranta como la que más, no paró y organizó un súper evento de todo el día para bloguers y sus familias.

Llegir més >>

Si un dia he de tornar a parir…

Si un dia he de tornar a parir, per favor, que sigui a casa. Amb els meus, amb poca lluny, amb una ginecòloga que m’entengui i m’atengui com ens mereixem totes les dones i tots els bebès del món. Envoltada de dones que sàpiguen esperar, recolzar-me i animar-me quan ho necessiti. Persones de poques paraules i de molta, infinita empatia. Acompanyada de professionals que sàpiguen fer meticulosament la seva feina i que alhora, tinguin la intel·ligència emocional que requereix atendre una dona que va de part.

Llegir més >>

NO!

La Rita no havia dormit gaire bé. Havia tingut molts malsons i en dues ocasions s’havia despertat sobresaltada, angoixada i gairebé suant. “Sort que és només un somni. Deuen ser malsons d’embarassada”, havia pensat quan havia obert els ulls. Però des que s’havia posat de peus, des que s’havia llevat que tenia una sensació estranya. No es trobava malament ni estava trista per res. Era només alguna cosa que ella no hauria sabut explicar, com una sensació molt llunyana i lleugera de què alguna cosa no anava bé.

Rita no había dormido muy bien. Había tenido muchas pesadillas y en dos ocasiones se había despertado sobresaltada, angustiada y casi sudando. “Suerte que sólo era sueño. Pesadillas de embarazada, supongo”, había pensado cuando había abierto los ojos. Pero desde que se había levantado, tenía una sensación extraña. No se encontraba mal ni estaba triste. Era sólo algo que ella no habría sabido explicar, como una sensación muy lejana y ligera de qué algo no iba bien.

Llegir més >>

Estic enamorada de tu

Diuen que el millor twit és el que no t’atreveixes a escriure. Pels que no sapigueu què és un twit, diguem que és un missatge d’un màxim de 140 caràcters que escrius a la xarxa social Twitter i que els teus seguidors poden veure. Ahir vaig estar a punt d’escriure’n un que no sé per què, però no ho vaig fer. Suposo que em va fer certa vergonya, o perquè vaig pensar allò de “i què interessa, això, a la resta de gent?”. Vaig estar a punt d’escriure “Estic profundament enamorada de la meva filla”.

Llegir més >>

Donem temps als processos

No sé per què, sempre he tingut una certa tendència a què la gent m’expliqui els seus problemes. Això em passa des de ben petita i ara, de gran, en què no només m’agrada que me’ls expliquin sinó que intento ajudar-los si puc, això ha anat in crescendo. Tan és així que a vegades, sense fer gran cosa, em trobo en els llocs més inversemblants i amb persones que no hagués dit mai, confessant-me el que els passa i els preocupa. Sobretot en temes de criança o dels fills.

Llegir més >>