Maternitat conscient
Quin regal!
Hi ha moments de lucidesa. Hi ha moments que tot té sentit i que ho veus tot clar. Sovint aquests
4 d'abril de 2016
No hi ha comentaris
Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Hi ha moments de lucidesa. Hi ha moments que tot té sentit i que ho veus tot clar. Sovint aquests
Bé, què tal? Què us ha semblat? Com esteu de paciència? És cert que cal tenir-ne molta quan som mares/pares i
Crec que molts estarem d’acord que quan el nostre fill té una enrabiada ho portem més o menys bé (depenent
Fa 15 dies me’n vaig adonar: fa setmanes que m’havia descuidat. Tot tenia alta prioritat, tot menys jo: les nenes, la
Hi ha nits esperpèntiques i jo últimament n’estic vivint unes quantes. Hi ha nits que els fills es desvetllen i no saps per què, però la qüestió és que no hi ha manera que tornin a dormir i com que encara no parlen gaire bé, no saps si és simplement neguit o si hi ha alguna cosa que molesta i que se t’escapa. Però la qüestió és que et trobes al menjador (perquè el llit sembla tenir punxes), a les dues de la nit amb una nena sense son.
Quan has dormit malament forces nits seguides, arriba un dia, més tard o més d’hora, en què dorms millor. Potser no gaire, potser només una mica, però és suficient per sentir-te que sí, que avui has dormit, que has descansat, que has pogut desconnectar i recuperar-te. I llavors et lleves, poses els peus a terra i…………
Quan sentis que la maternitat et desborda, respira. Quan no sàpigues com calmar aquest bebè que acaba de sortir del teu ventre, respira. Quan les visites, el soroll, la llum excessiva i la poca empatia et facin mal, respira. Respira i no pensis, no pensis en res. Observa com la ment va llençant pensaments al vol, però no t’hi agafis, només observa i respira.
Aquest estiu, a la piscina d’un dels càmpings on érem, la Laia, les seves amigues i altres nens i nenes de, més o menys la seva edat, nedaven, es tiraven de cap, feien cabrioles, intentaven fer la vertical i no sé quantes coses més. Els pares, alguns dins la piscina i altres a la vora, els miràvem. La Laia em cridava “mira mama, mama mira!!!” i feia alguna cosa de les que estaven practicant. Al cap de 10 segons tornava a cridar “mira mama, mama mira!!!”, i així sense parar. Al seu costat, unes amigues basques cridaven el mateix en basc als seus pares, i més enllà, uns altres amics holandesos i alemanys feien, en el seu idioma, la mateixa petició als seus progenitors.
Rebràs un ebook i una relaxació guiada
