Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

maternitat

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Segona lactància

Diria que des que ha nascut la Lua us he parlat molt poc de la nostra lactància, i fa uns dies que ja sé per què no m’ha sortit encara escriure’n: perquè ens és tan natural, tan espontani, tan obvi, que sento que està integrat en el nostre dia a dia sense sorpreses ni estridències. El primer cop que vaig alletar, els 3 anys, 7 mesos i 16 dies que vaig alletar la Laia tot era nou i al.lucinava amb cada presa. Cada mes que passava descobria alguna cosa nova de la nostra lactància i era un aprenentatge continu i apassionant. Amb la Lua estic tornant a tenir una lactància extremadament fàcil i surt tan de dins, tan de l’entranya i de la consciència de la importància que té, que em sento fluir-hi des dels primers dies.

Llegir més >>
A flor de piel
Consells i reflexions
Míriam Tirado

En quin moment?

En quin moment vam deixar de confiar en nosaltres mateixes? En quin moment vam deixar de fer cas a la intuïció? En quin moment vam deixar d’escoltar-nos? No ho sabem. I així, amb aquesta desconeixença, ignorant quan va ser que ens vam perdre, ens trobem un dia gestant, parint i criant a un bebè. I aleshores l’instint, aquell a qui no escoltàvem de feia temps, i la intuïció, que crèiem desapareguda, s’alien i criden amb força a la vida. Criden amb força a dins nostre perquè els fem cas. Fem cas de l’instint, de la intuïció, que és el que necessita el nostre bebè… I sentim a dins una veueta, una sensació, un full de ruta que ens guia però estem tant desacostumades a fer-los cas, tant desentrenades en l’escolta profunda de nosaltres mateixes que quan arriba aquell comentari de mare, sogra, cunyada, infermera, pediatra o qui sigui que ens diu que els agafem massa a coll, que ens entreguem “massa”, que els hem de limitar la llet i el dormir juntets i abraçats, que els hem de donar papilles encara que el bebè les rebutgi una vegada i una altra, que no hem d’atendre’ls quan ens reclamen de nit no sigui que s’hi acostumin…. els fem cas.

Llegir més >>
Complicidad
Parella
Míriam Tirado

No sé si a tu et passa

No sé si a tu et passa, però ara que sóc mare de dues i que torno a estar en plena voràgine criadora, no trobo a faltar ni anar a sopar amb les amigues, ni anar a ballar, ni viatjar (bé, això una mica), ni… només trobo a faltar el meu marit, el meu company, el meu amant… Perquè en aquesta voràgine, a estones és difícil fins i tot tenir un moment per mirar-te als ulls, per re-trobar-te en ell, per re-trobar-se en tu. Perquè quan un n’adorm a una, l’altre adorm a l’altra, perquè quan un banya, l’altre fa sopars, perquè quan un porta a cole, l’altra dóna el pit… i així un dia i un altre.

Llegir més >>

En aquests nou mesos

9 mesos. La Lua té nou mesos i dies, i quan decidia què escriure avui he pensat que ja feia 9 mesos que era mare d’una segona filla. En aquest temps han passat tantes coses… M’he sentit abatuda després del que va passar a l’abril, he resorgit de les cendres i m’he sentit més enèrgica que mai, he estat profundament feliç criant a les meves dues filles, m’he casat amb l’home més meravellós que he conegut mai, m’he sentit inspiradíssima per explicar el part i els posteriors dies al naixement de la Lua i hem viscut el primer Nadal de 4.

Llegir més >>
no los criamos igual
Criança conscient
Míriam Tirado

No, no els criem igual

Jo abans pensava que sí. Que si tenies dos fills, els criaves igual, que qualsevol parella o trio de germans eren criats de la mateixa manera. Jo pensava això quan només tenia una filla. Ara, que fa 9 (de panxa) + 8 mesos que en tinc dues, he canviat d’opinió i penso que no, que no es crien igual perquè és directament, impossible.

Llegir més >>
Crecer
Maternitat conscient
Míriam Tirado

Quan vius a flor de pell

Quan les meves filles siguin grans sé que hi haurà moments de la seva criança que no recordaré, i en canvi, sé que d’altres els tindré gravats a la memòria per sempre. Aquest cap de setmana he tingut dos moments d’aquests, dels que em sembla que recordes encara que passin cinc anys, i deu, i vint. Estic puèrpara. Fa només 8 mesos que vaig tornar a ser mare i això vol dir que no hi ha filtres en mi, que tot ho visc sense sedaç. Les emocions m’abracen dia sí, dia també i jo intento ballar amb elles.

Llegir més >>

El dia de l’alta

Feia dies que jo no preguntava res sobre quan ens donarien l’alta; m’ho havien deixat molt clar, eren 7 dies. 7 dies significava que podríem marxar cap a casa el divendres. Era dijous al matí i la pediatra va donar l’alta a l’última mare amb qui més ens havíem fet aquells dies. Les altres dues amb qui havia tingut més relació ja eren a casa. O sigui que en aquella sala de neonats tan plena quan vam ingressar, només hi quedaven dues nenes prematures, una nena a la UCI i la Lua.

Llegir més >>

En xoc

“Sóc jo. A les 4 de la matinada han ingressat a la Lua. Estic amb ella, per sort, ens hi deixen estar sempre. Estem a neonats. Diuen que li ha sortit l’analítica alterada, tenia alt risc de fer una infecció, una sepsis en diuen, i per protocol l’han ingressat i li han posat antibiòtic. Ens haurem de quedar aquí uns dies… Vine de seguida que puguis. No he dormit gens i porto hores asseguda en una merda de cadira amb la Lua a sobre, et necessito. Ah, per cert, aquí dins la Laia no hi pot entrar, a veure com li expliques.…”

Llegir més >>
Mirandote
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Mirant-te

Em podria passar hores miran-te… Admirant-te. Comptant les teves pestanyes llargues com un dia sense pa… Resseguint amb la mirada els foradets del teu nas petit i tendre… Pentinant-te amb les mans, amb els dits passant entre aquests cabells de color encara indefinit…

Llegir més >>
Mi momento
Consells i reflexions
Míriam Tirado

El meu moment

Fa molts dies que em moro de ganes d’escriure i no sabeu què és que les paraules se t’atropellin dins el cap i no tinguis ni un segon per escriure-les! Últimament m’estic acostumant a escriure a les “notes” del mòbil amb una mà mentre amb l’altra sostinc la Lua que dorm sobre meu o mama… Pensava: “el primer que hauràs de fer al blog és explicar el part i tot el que va passar després” i us prometo que durant dies he anat pensant què dir. Però no em surt. No em surt. Fins i tot algun dia m’he posat davant l’ordinador (miracle!) intentant escriure alguna ratlla sobre el naixement de la Lua però en sóc incapaç. Encara no puc. I no sé si és perquè encara no en tinc ganes, o si perquè el dia a dia se’m menja amb coses també molt importants per explicar que tinc més ganes de compartir. No ho sé. El cas és que he decidit que deixo d’atabalar-m’hi. El dia que menys m’ho esperi començaré a compartir tot el que va passar aquells dies i ja no podré parar. Segurament serà quan estigui a punt per posar-ho tot a lloc, tornar-hi a entrar i tornar-ho a reviure.

Llegir més >>