Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

maternitat

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Las criticas
Consells i reflexions
Míriam Tirado

Les crítiques

Suposem que la Marga, una mare qualsevol, té mala relació amb la Paqui, la seva sogra. Entén que es fica on no la demanen, se sent invadida cada vegada que la va a veure a casa o cada vegada que li diu “quin dia em deixaràs el nen a casa?”. Quan estan juntes procuren tolerar-se i no dir res fora de to, però quan se separen, cada una critica a l’altra. La Marga, quan arriba el seu marit li diu “és que la teva mare és pesadíssima, canvia les coses de lloc, no calla, es fica en tot i li diu coses al Roger que no m’agraden”. La Paqui, si algun dia cuida el seu nét, quan la seva nora marxa diu “és que tens una mare que es preocupa massa, es pensa que només ha tingut fills ella… Però com es pot ser tan patidora, mare meva!” I així anar fent. Totes dues, cada una per la seva banda.

Llegir més >>
¿cotizas al alza?
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Cotitzes a l’alça?

Això de tenir un fill és una mica com la Borsa. Hi ha èpoques de la vida en què tu, mare, cotitzes a l’alça i les teves accions valen un preu que no es podria pagar mai. Hi ha d’altres èpoques en què cotitzes a la baixa i en canvi, les accions del teu company remunten a uns nivells inversemblants. Llavors sembla que toques terra i que potser t’acabaran fent fora del parquet de valors però tu et mantens allà, tranquil·la, fins que veus que potser no cotitzaves tan a la baixa i les teves accions tornen a pujar. A vegades tot plegat fluctua més que la Borsa de veritat, i depèn del moment del dia, de l’activitat que estiguis fent amb el teu fill… Fins i tot hi ha ecosistemes familiars en què uns als altres es llencen opes hostils, per tal de cotitzar ells a l’alça…. Però, anem a pams:

Llegir més >>
otra mirada
Criança conscient
Míriam Tirado

Una altra mirada a la infantesa

“El primer que sabem de la infantesa quan estem a punt de ser mares o pares té a veure amb la nostra. Els records no solen ser ni clars ni fiables però sí que ho són, les sensacions i la manera que tenim d’apropar-nos als bebès i el que se’ns desperta en la seva presència. En funció del que hem viscut en la gestació, el part i la primera infantesa, sobre tot en l’etapa pre-verbal, construirem la nostra manera de ser i d’estar en el món i la nostra capacitat per estimar-nos i per estimar als éssers més vulnerables i indefensos: els bebès!

Llegir més >>
Momentos
Embaràs
Míriam Tirado

Moments

Havia hagut d’anar a urgències: ja no recordo ni què tenia. Era la matinada de dissabte a diumenge, em sembla. Quan vaig arribar no hi havia pràcticament cua. Una noia sola, un noi que plorava i jo. Al cap de res, cada un de nosaltres era en un box. Al mig de tots els compartiments per atendre els malalts hi havia una zona central amb ordinadors, taules, etc que era on els metges redactaven els seus informes i receptes. Les portes dels box, com gairebé sempre, mig obertes. Se sentia absolutament tot. Vaig estar sola durant força estona, la suficient per assabentar-me de tot el que els passava als que havien estat esperant amb mi a la sala d’espera.

Llegir més >>
embarazo
Contes per adults
Míriam Tirado

Dues ratlles

La Júlia va tancar els ulls. A la mà hi tenia un test d’orina que acabava de fer. Sabia que s’havia d’esperar una mica i podria haver anar a fer alguna cosa mentrestant, però es va quedar asseguda al lavabo amb aquell test a la mà i els ulls tancats. No volia mirar i d’alguna manera, tampoc volia saber. Feia dos o tres dies que sabia perfectament la resposta: estava embarassada, però encara tenia una mica d’esperances d’haver-se equivocat. Quan va obrir els ulls va veure les dues ratlles inequívocament roses que li corroboraven el que ella ja sabia. N’estava. Va tornar a tancar els ulls i va deixar anar un sospir.

Llegir més >>
El pollo
Consells i reflexions
Míriam Tirado

El pollastre

Atenció pares que teniu fills molt petitons o persones que voleu esdevenir, algun dia, pares. Avui us explicaré el sentit de la paraula POLLASTRE, més enllà d’allò que algun diumenge comprem per menjar a l’ast i amb patates… Quan tens fills aquesta paraula agafa una altra dimensió, sens dubte, i cal anar preparat, perquè els pollastres et poden assetjar quan menys t’ho esperes, i us ho asseguro: no són gens agradables. Us explico tot això perquè primera, els sapigueu reconèixer quan s’esdevenen, i segona, perquè d’aquesta manera, ja no us enganxarà desprevinguts i direu… “Ah, d’acord, és allò del Pollastre que deia la Míriam…”

Llegir més >>
Y paró el coche
Consells i reflexions
Míriam Tirado

I va parar el cotxe

Jo tenia potser sis o set anys. Anàvem a casa dels avis que vivien a 15 quilòmetres de la nostra ciutat, en un poblet petit que era on jo anava cada dia a l’escola. Era diumenge i a dins del cotxe només hi érem la meva mare i jo. Ella conduint i jo a darrera, al cantó dret, mirant per la finestra. De sobte em va entrar un no sé què, me’n recordo com si fos ara. Una enyorança terrible d’anar al bosc. Els meus avis m’hi duien molt sovint, molt. El meu avi és un home de pesca, de caça, de bolets, vaja, de tot el que es pugui fer al bosc. Recordo quan encara hi anava cada dia, absolutament cada dia. Suposo que qui ha estat pagès ho és, d’alguna manera, tota la vida i encara que ja no en fes, necessitava anar-hi… quan penso en ell, inevitablement penso en el bosc.

Llegir més >>
En estos tiempos inestables ...
Consells i reflexions
Míriam Tirado

En aquests temps inestables…

Sembla que últimament estiguem vivint un temps molt inestable. Va tot extremadament ràpid i és ja pràcticament impossible fer previsions. Abans un més o menys podia estar segur de si tindria feina d’aquí un any, de quins ingressos aproximats tindria i de com seria, a grans trets, la seva vida. Ara no. Ara tot es mou a un ritme vertiginós i davant de tot això… què passa, com ens afecta, com hem d’actuar?

Llegir més >>
La frustración
Criança conscient
Míriam Tirado

La frustració

Quan parlem de nens petits i fins i tot de bebès, tot sovint surt la paraula frustració. Hi ha qui opina que els nens s’han d’acostumar a la frustració de ben petits, perquè així l’assumiran com una cosa més natural… i per això moltes vegades no s’atenen les necessitats més primàries dels bebès, de contacte, d’escalf, de companyia, de fusió, en definitiva. Hi ha qui sí que les atén però un bon dia considera que aquell nen ja està preparat per començar a viure frustracions i aleshores és com si s’hagués d’adonar que la vida és dura i que més val que ho sàpiga des de ben d’hora. Hi ha qui no vol que un fill es frustri mai i fa l’impossible perquè el nen no plori, perquè no s’enfadi, perquè no rabiï i intenten que allò que “no podia ser”, sigui. I després hi ha els termes mitjos, i els qui naveguen intentant no equivocar-se gaire.

Llegir més >>
Un diálogo cualquier
De 0 a 1 anys
Míriam Tirado

Un diàleg qualsevol

Ella: Què com ha anat el dia, avui?

Ell: Bé, com sempre.

Ella: Què vol dir, com sempre? Vull dir… què has fet, a qui has vist…?

Ell: Ai, doncs no sé… he fet com cada dia, i he vist les mateixes persones de la feina que cada dia…

Ella: Molt bé, doncs fi de la conversa.

Ell: Home, no et posis així… És que em fas unes preguntes… Explica’m tu què heu fet…

Ella: Doncs mira, he estat 9 hores amb la nostra filla de 4 mesos. Al matí ha mamat, hem fet teta, hem sortit a passejar, hem comprat fruita, hem vingut a casa, hem tornat a fer teta, l’he canviat unes quantes vegades,… a la tarda hem tornat a passejar, he comprat una mica de carn, hem tornat, hem tornat a fer teta, i a canviar…. Què, interessant, oi?

Llegir més >>