Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Acompanyar els fills/es per la nit en el seu dolor físic o emocional és de les coses més dures. Quan
El recurs fàcil quan arriba el nadal és buscar l’obediència a través de la por. “Si no et portes bé,
El capítol d’aquesta setmana de “La criança és cosa de tres” és potent i MOLT necessari. En ell, Bei Muñoz,
La por, una altra emoció que sovint no volem que sentin els nostres fills / es. Patim si els veiem
Quan Lua té por, li dic, des de fa molt temps, que ella és més forta que la seva por
S’acosta la revetlla de Sant Joan i jo no sé a vosaltres, però on visc fa dies que tiren petards
Ho sé. No és una cosa de la que vulguem parlar amb els fills. I potser només llegint el títol
Els posts de les properes setmanes segurament seran els més difícils d’escriure. Suposo que perquè encara fan mal, perquè encara que ja hi hagi hagut un procés de re-col.locació de tot plegat, el cos i l’ànima encara ho recorden tot. I sí, encara fa mal. Recordo aquella nit, 8 hores després d’haver nascut la Lua. Jo intentava dormir sense èxit. La tenia damunt mamant tota l’estona i jo em sentia feliç. La meva mare es va estirar en aquelles butaques que volen ser còmodes sense ser-ne i tampoc podia dormir. La família amb qui compartíem habitació ho intentava, però aquell home no parava de roncar. Roncava tant que despertava el seu propi bebè.
Ja feia molts dies que tenia ganes d’escriure’t només a tu. Fa molts mesos que estic assaborint això de tenir, a l’exterior, només una filla. Perquè sé que s’acaba. Aviat hi seràs tu i també hi haurà la Lua i hauré d’atendre-us a les dues, de demostrar-vos com us estimo a les dues, de jugar amb les dues, d’acollir-vos a les dues… Sé que en tens ganes i alhora també sé que una part te la mires amb recel perquè no saps fins a quin punt canviaran les nostres vides. Et passa el mateix que a mi. Jo també en tinc ganes i per molt que intento imaginar-m’ho, per molt que m’ho han explicat, no sé com serà ser quatre a casa. No sé com sabré gestionar la demanda i el postpart i totes aquestes coses.
La ment en aquests temes de maternitat diguem que intenta prendre el control: tenir-ho tot estudiat, totes les possibilitats mesurades, tots els criteris ben analitzats, per després, escollir la “millor” opció. Tot sovint ja ens plantegem quants fills voldrem molt abans de tenir-ne cap i fem volar coloms amb la parella. Aleshores vénen aquelles frases de “jo o tres o cap” que tot sovint canvien amb el pas del temps i ens fem tips de riure recordant-les.
Rebràs un ebook i una relaxació guiada
