Blog de Criança Conscient

por

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. En el meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

L’amor es multiplica

Per més posts que escrigui, mai podré descriure-us com m’agrada tenir dues filles. Quan estava embarassada, algun dia em van sorgir els típics dubtes de dona a qui les hormones li juguen males passades. Recordo un dia que li vaig dir “i si després no sóc feliç? i si no som feliços?” A estones (moltes), em costava imaginar com seria tenir la Lua a casa. Les amigues (pràcticament totes amb 2 fills o més) m’explicaven com era; que anaven de cul, que quan no dormien per un, no dormien per l’altre, i mil coses més. I jo els deia “voleu fer el favor de deixar d’espantar-me?” per tot seguit dir-me “no, si és molt xulo!” i rèiem.

Llegir més >>
Part
Míriam Tirado

De la foscor a la llum

“Ho té tot?”, va ser el primer que li vaig dir al meu marit quan em va posar la Lua, ben nueta, damunt del meu pit. Érem a la sala de reanimació els 3, després de què a quiròfan em cosissin la cesària. Jo ja l’havia viat, la Lua, me l’havien posat just al costat de la cara, tocant-nos la pell i, plorant i emocionada, me l’havia menjat a petons. Ella em mirava, tranquil.la, amb uns ulls com taronges.

Llegir més >>

Ens retrobem aviat!

El d’avui és l’últim post que escric abans del naixement de la Lua. Com més ha anat avançant l’embaràs, menys ganes i necessitat he tingut d’escriure. Suposo que tota la creativitat, tot el poder creador, estava centrat en un punt molt important del meu ventre, la Lua. D’uns dies cap aquí ella va fent el seu procés: es va acostumant a les contraccions, va movent-se buscant la sortida… i jo, la seva mare, faig fent el meu propi procés: acceptar que això s’acaba, gaudir fins a l’últim segon d’això tan meravellós que és gestar un fill a la panxa.

Llegir més >>

I si te’n vas?

Aquestes darreres setmanes no et negaré que he tingut alguna fiblada d’aquelles que la majoria de mares segur que han tingut un moment o altre: la de “i si te’n vas?”. Quan gestava la teva germana vaig fer un post que es titulava “No vull que marxis”. Perquè un cop us sé aquí dins, no, no vull que us n’aneu. Aquesta vegada, però, ha estat una mica diferent, perquè malgrat el desig intens de què et quedis sempre aquí amb nosaltres, hi havia també un punt de calma, permetent que les coses vagin com hagin d’anar. Com si alguna part meva alhora et digués “permeto que facis el que has vingut a fer, i si dins meu no pots créixer, permeto que te’n vagis si ho necessites”.

Llegir més >>

Confesso que…

Tornem a estar sincronitzades… Sí, després de setmanes de notar que anàvem a deshora, amb el peu canviat, sento que tornem a anar a la una… Aquesta setmana ha estat fàcil, tot ha estat senzill, perquè no hi ha hagut desajustos. Jo he entès què passava, jo he canviat la mirada i ella ho ha rebut de la millor manera. Ho he notat de seguida. Més dolça, molt carinyosa, hem tornat a jugar d’aquella manera que fem nosaltres, inventant-nos històries, passant-nos-ho bé… I avui m’ha dit “de gran vull ser com tu”.

Llegir més >>

NO!

La Rita no havia dormit gaire bé. Havia tingut molts malsons i en dues ocasions s’havia despertat sobresaltada, angoixada i gairebé suant. “Sort que és només un somni. Deuen ser malsons d’embarassada”, havia pensat quan havia obert els ulls. Però des que s’havia posat de peus, des que s’havia llevat que tenia una sensació estranya. No es trobava malament ni estava trista per res. Era només alguna cosa que ella no hauria sabut explicar, com una sensació molt llunyana i lleugera de què alguna cosa no anava bé.

Rita no había dormido muy bien. Había tenido muchas pesadillas y en dos ocasiones se había despertado sobresaltada, angustiada y casi sudando. “Suerte que sólo era sueño. Pesadillas de embarazada, supongo”, había pensado cuando había abierto los ojos. Pero desde que se había levantado, tenía una sensación extraña. No se encontraba mal ni estaba triste. Era sólo algo que ella no habría sabido explicar, como una sensación muy lejana y ligera de qué algo no iba bien.

Llegir més >>

Confiança en els fills

Confiar sembla fàcil però potser no ho és tant. Confiar en la vida, en nosaltres mateixos i en els que ens envolten, no sempre ho és, de fàcil. Hi ha gent a qui li han fet tan mal, o ha patit tant al llarg de la vida que, per naturalesa, són desconfiats de mena i no ho poden evitar. Els agradaria confiar, estar tranquils, però sempre desconfien, de tot i de tothom. No poden creure que les coses acabaran sortint bé, ni tampoc poden acabar-se de deixar anar i confiar plenament en ningú…

Llegir més >>

Estimat setembre

L’estiu ha estat… potent. Calorós, distret, agradable, estressant a estones i tot i alguns mals moments, ha estat un estiu feliç. M’agrada viure en un lloc on l’any té estacions, i on l’estiu, la tardor, l’hivern i la primavera es noten i no són només paraules. M’agrada l’estiu perquè trenca la rutina, perquè fem moltes coses que no fem durant l’any, perquè els dies s’allarguen i perquè la calor, els primers dies, m’omple. Però també m’agrada l’estiu perquè s’acaba. Perquè ja estic farta de temperatures tan altes, de què no corri l’aire, d’anar a dormir massa tard, de massa poca rutina, de què el dia sigui tan llarg, de què la Laia vulgui marxa cada dia,… i sobretot, tinc ganes de començar això que comença quan arriba el setembre.

Llegir més >>
De 2 a 3 anys
Míriam Tirado

Dormir

No sé si us heu fixat que en aquest bloc no he parlat pràcticament mai de collit, de dormir junts pares i fills. I no ho he fet perquè més enllà de la meva experiència, que avui us explicaré, trobo que això de com dormim les famílies és extremadament personal; que dependrà del nostre fill, del que necessiti, però també de l’espai que facin les habitacions que tenim a casa, dels horaris que facin els pares i un llarg etcètera que dependrà de cada nucli familiar.

Llegir més >>