Separacions i divorcis conscients
Com acompanyar-nos i com acompanyar els nostres fills i filles quan ens separarem o divorciem.
4 de setembre de 2020
No hi ha comentaris
Menu
Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Com acompanyar-nos i com acompanyar els nostres fills i filles quan ens separarem o divorciem.
Avui ens hem reunit en família per celebrar el meu aniversari. Com cada any des que tinc ús de raó,
Els meus pares es van separar quan jo tenia 5 anys. Recordo poques coses del pis on vam viure els
Escena típica en època d’adaptació escolar: Et lleves ja amb un nus a la gola. Saps que avui toca separar-vos
Quan arriba el setembre, sovint podem escoltar la frase: “patiré més jo que ell” o “segur que ho passo pitjor jo que
Tornar a la feina després de ser mare és un dels temes més difícils de tractar. Perquè quan estem parlant
Estàvem asseguts a la sala de neonats i la Lua mamava. Sabíem que aquell matí em donarien l’alta i li vaig dir: “jo no vull que deixem la Lua sola, tampoc de nit. Et sembla bé si ens ho anem tornant tu i jo per ser-hi en cada presa? Ens queden 4 dies. Serà dur però passaran i després no ens penedirem mai d’haver-la deixat”. “Sí, clar, fem-ho així, et treus llet i quan tu dormis hi seré jo”. El meu marit i jo acabàvem de traçar el mapa que ens guiaria la resta de la setmana fins a l’alta de la Lua. Un mapa gris perquè significava dormir poquíssim i aguantar com fos, però per nosaltres, un mapa imprescindible. Ja feia dues nits que jo era l’única mare que em quedava a neonats; a mi encara no m’havien donat l’alta (“aventatges” de parir per cesària) i a les altres ja les havien enviat a casa; moltes vivien lluny de l’hospital i la logística era terriblement complicada per passar allà 24 hores. Més que complicada, gairebé impossible. Però nosaltres teníem una sort: vivim just davant de l’hospital i tot plegat, esperava, seria una mica més fàcil.
Avui he vist una nena que li costava desenganxar-se de la mare i d’aquí una setmana comença l’escola. En ella he vist tots els nens i nenes que aquests dies encara no saben el que els tocarà viure. Alguns s’adaptaran ràpidament, però a d’altres, els costarà un temps acabar-se de vincular amb la mestra o el mestre, fer-se a l’espai (la classe), un entorn… Els setembres m’encantaven fins que em vaig adonar que els setembres estaven plens de plors a pràcticament totes les llars d’infants i escoles infantils de mig planeta.
La crisi té mil cares i més de mil conseqüències. Avui vull parlar d’una que he anat detectant l’últim any i mig respecte la maternitat. Fa un temps moltes mares després de parir, t’explicaven que s’allargaven la baixa maternal amb un permís sense sou d’uns mesos, o que tornaven a treballar però amb una reducció de jornada. Ara no. La crisi, la situació que viuen moltes famílies amb, tot sovint, un membre a l’atur buscant feina desesperadament, ha fet que moltes mares ni tan sols es plantegin cap altra opció que la tornar de seguida a la feina. I tornar tal com els diuen, encara que els hagin canviat condicions, horaris, el que sigui. Només cal fer un cop d’ull als testimonis que van rebent la gent de Conciliación Real Ya. Coses que abans no es permetien, ara no només es permeten sinó que s’accepten sense dir ni piu.
Avui la Laia comença l’escola i jo començo… una cosa nova. No sé com es diu quan a tu també et canvia la rutina, els ritmes, etc, perquè el teu fill comença una nova etapa… Jo començo també això, una nova experiència, una nova fase. Després de tres anys d’estar-la criant amb el seu pare, i amb l’ajuda d’avis i una cangur que val un imperi, avui a les nou del matí tots tres entrarem per la porta de l’escola. El lloc on a partir d’ara la Laia també passarà moltes hores de la seva vida.
Rebràs un ebook i una relaxació guiada
