Reflexión

Quatre coses que has de saber

22.9.2011

Et miro i si una cosa tinc més que clara és que cada dia aprens un munt de coses noves. I estic contenta i em sento orgullosa de tu i de tots els nens que de fet, encara que nosaltres no intervinguéssim, aprendríeu també un munt de coses. Però n’hi ha quatre que a mi em va costar aprendre i si pogués triar, m’agradaria que tu les assimilessis una mica més ràpid que no pas jo, perquè t’estalviaries més d’un patiment i d’un disgust.

La primera és que no podràs agradar mai a tothom. Sé que t’agrada que et diguin coses maques i saber que agrades però creu-me, a tothom, és impossible. Jo vaig tardar anys i panys a aprendre-ho i cada vegada que sabia que jo no queia bé a algú, o que aquell altre m’havia criticat dient tal o tal altra cosa, tenia un disgust. Perquè en el fons, volia agradar a tothom i això, ja t’ho he dit, és simplement, impossible. Però de la mateixa manera que has de saber això, també has de creure’m quan et dic que tampoc passa res. Que és igual si no caus bé a tothom, o si algú no et troba guapa, o simpàtica, o si algú et critica. És important millorar, créixer, resoldre aquelles coses de nosaltres que no ens agraden, però no per acabar agradant a tothom, sinó per a un mateix.

També has de saber que no pots ser a tot arreu. Hauràs d’escollir. A vegades se’t presentaran dues, tres, o quatre possibilitats de fer aquesta cosa o l’altra, d’anar a aquest lloc o a l’altre, i hauràs de triar. No podem ser a tot arreu, no ens podem dividir. Potser d’aquí uns anys, uns científics descobriran la manera, però ara com ara, això també és impossible. Jo també vaig trigar molt de temps en aprendre-ho i cada vegada que havia de decidir entre dues o tres propostes, per exemple, de cap de setmana, era un calvari. “què faig, mama? Vaig aquí o vaig allà?” sempre tenia por de perdre’m alguna cosa guapa. I ella em deia: “el que vulguis” i això em matava perquè volia dir que havia d’escollir, i m’era tan difícil…

La tercera cosa que vull que aprenguis com a una cosa natural i normal, no com una tragèdia, és que les coses, no sempre aniran com tu voldràs. La vida no va sempre com un desitjaria, o voldria, o havia imaginat o somiat. La vida va com va, les coses van com van, i a vegades ens costa aprendre que, en bona part, nosaltres no puguem controlar-la. Però de la mateixa manera que et dic això també et dic que no passa res, i que a vegades, el fet que les coses vagin d’una altra manera, farà que aprenguis altres coses que no sabies, o que coneguis altra gent que mai t’hauries imaginat, o que la vida t’obri altres camins que ni tan sols havies arribat mai a somiar. Flueix amb ella, deixa que et porti cap on t’hagi de dur, estant serena i també agafada a les regnes, però acceptant que a vegades, el cavall se’t desbogui i et dugui cap a una altra banda.

I per últim, ja acabo. Una altra cosa que crec important que has de saber i aprendre: no es pot tenir tot. Aquesta lliçó no em va costar massa d’entendre, però hi ha gent que encara amb 40 o 50 anys es pensen que sí, que es pot i creu-me, també és impossible. Són fàcils d’identificar; els que volen tenir fills, per exemple, però volen continuar fent la mateixa vida que feien quan tenien 20 anys. Els que volen viure amb parella però no paren de tontejar amb qui poden perquè enyoren aquella etapa, els que volen una feina estable però quan la tenen, detesten no estar-ne fent d’altres. Els que volen viure al costat de la família però després es queixen tot el dia que la tenen massa a prop, els que no han fet mai cas als seus fills i després es queixen que els fills no els fan cas a ells… Vaja, que n’està ple.

No sé quan llegiràs aquests escrits del blog que et dedico, però si tens prou edat com per entendre tot el que t’explico en aquest, sàpigues que tot això t’ho dic perquè vull que siguis feliç i si tens aquestes coses clares, et serà molt més fàcil ser-ne.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats