{"id":14697,"date":"2017-02-13T21:30:58","date_gmt":"2017-02-13T20:30:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/tenir-mes-dun-fill-com-gestionar-no-poder-dividir-nos\/"},"modified":"2017-02-13T21:30:58","modified_gmt":"2017-02-13T20:30:58","slug":"tenir-mes-dun-fill-com-gestionar-no-poder-dividir-nos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/tenir-mes-dun-fill-com-gestionar-no-poder-dividir-nos\/","title":{"rendered":"Tenir m\u00e9s d’un fill: com gestionar no poder dividir-nos"},"content":{"rendered":"

Tens m\u00e9s d’un fill i un dia t’adones que, a estones, no pots atendre’ls com t’agradaria. No, no pots dividirte. I aix\u00f2 et provoca una gran frustraci\u00f3. Com gestionar-la?<\/span><\/h2>\n

La meva filla petita est\u00e0 en aquesta fase en qu\u00e8 li apassionen els poders.<\/strong> Vol el poder d’Elsa de Frozen i els de Lady Bug. Vol els poders de les fades i tots els que surten als contes i sovint em pregunta que quin vull jo i ho tinc clar\u00edssim encara que ella encara no ho entengui: el poder de dividir-me i estar amb les 2.<\/span><\/p>\n

La primera vegada que vaig sentir com\u00a0anhelava aquest poder va ser quan, acabada de n\u00e9ixer, van ingressar a la nostra filla petita a\u00a0neonatologia. Haver d’estar o amb una o amb l’altra em matava i vaig plorar el que no est\u00e0 escrit. Em feia mal el cos i l’\u00e0nima.<\/strong><\/span><\/p>\n

Vaig entrar a aquestes sensacions de cop i sense anest\u00e8sia per\u00f2 r\u00e0pidament em vaig adonar que, tot i que ja no eren tan horribles com aquella\u00a0primera vegada, seguien succeint situacions en qu\u00e8 desitjava profundament poder dividir-me.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 no: hi ha moltes vegades en qu\u00e8 no podem estar amb els fills alhora simplement perqu\u00e8 no podem dividir-nos.<\/strong> O podem ser-hi\u00a0per\u00f2 no amb la pres\u00e8ncia que necessiten i voldr\u00edem.<\/span><\/p>\n

S\u00ed, jo vull el poder de la ubiq\u00fcitat que el diccionari defineix com “la qualitat d’estar presents a tot arreu al mateix temps”<\/em>. S\u00ed, ho s\u00e9, una il\u00b7lusi\u00f3.<\/span><\/p>\n

L’altre dia la gran\u00a0es trobava malament; tenia molta tos i va arribar aquell\u00a0moment de decidir d’anar al metge. Era tard i la petita tenia son aix\u00ed que per primera vegada en 7 anys i mig no la vaig acompanyar a urg\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n

Era l\u00f2gic i ella mateixa ho va comprendre sense objecci\u00f3 per\u00f2 jo em vaig quedar amb aquella\u00a0sensaci\u00f3 de voler estar als dos llocs. Poder estar al 100% per a cadascuna quan vulguin a la mare. Poder dividir-me i no haver de trobar-ne a faltar a cap.<\/span><\/p>\n

Que estrany se’mva fer! Per\u00f2 em vaig adonar que en aquests anys de bi-maternitat hi havia hagut un creixement en aquest sentit: he apr\u00e8s a gestionar aquesta frustraci\u00f3 i avui volia compartir-ho amb tu.<\/span><\/p>\n

COM GESTIONAR EL NO PODER\u00a0DIVIDIR-NOS<\/span><\/h2>\n

1. Acceptaci\u00f3<\/span><\/h3>\n

Acceptar des de l’inici que hi haur\u00e0 situacions en qu\u00e8 ens frustrar\u00e0 molt no poder donar-los als dos, o als 3, el que cada un necessita en aquest prec\u00eds moment. Acceptar vol dir no sentir-nos males mares<\/strong> per no tenir un poder que \u00e9s, simplement, impossible d’ostentar.<\/span><\/p>\n

Acceptar-\u00e9s no fustigar-nos amb el fuet cada vegada que es produeix una situaci\u00f3 aix\u00ed.<\/span><\/p>\n

Acceptar de cor que tamb\u00e9 d’aquests moments podem aprendre moltes coses que ens seran molt \u00fatils<\/strong> en altres moments. Acceptar-ho \u00e9s tamb\u00e9 cr\u00e9ixer.<\/span><\/p>\n

2. Temps<\/span><\/h3>\n

Tenir molt de temps amb els nostres fills, compartir converses, amor, cos, jocs i estar moltes hores amb ells en el nostre dia a dia ens faran m\u00e9s suportables els moments en qu\u00e8 no podrem dividir-nos.<\/strong><\/span><\/p>\n

3. Confian\u00e7a<\/span><\/h3>\n

Confiar plenament en les persones que atenguin al que en aquest moment no podem atendre \u00e9s crucial.<\/span><\/strong><\/p>\n

Si no confiem \u00e9s molt dif\u00edcil acceptar la situaci\u00f3 i quedar-nos tranquils. Si jo no hagu\u00e9s confiat que la meva filla estaria molt ben atesa pel meu marit aquella nit, ho hagu\u00e9s passat fatal. Confiar que qui els cuida arribar\u00e0 a on nosaltres, en aquest moment, no podem arribar \u00e9s important\u00edssim.<\/strong><\/span><\/p>\n

4. Exclusivitat<\/span><\/h3>\n

Cercar moments d’exclusivitat amb els nostres dos fills, o tres, far\u00e0 tamb\u00e9 m\u00e9s f\u00e0cil acceptar que a estones no puguem atendre’ls com voldrien.<\/strong> Els ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil acceptar que “la mama ara no pot perqu\u00e8 est\u00e0 amb el petit” si ens han tingut abans, si els hem at\u00e8s, si els hem escoltat, que si no han tingut la sensaci\u00f3 que els f\u00e8iem cas en tot el dia.<\/span><\/p>\n

5. Posar paraules<\/span><\/h3>\n

Parlar amb el nostre fill d’aquests moments.<\/strong>\u00a0Que sentim que a estones, que ens prefereix a nosaltres, no puguem atendre’l i hagi de fer-ho una altra persona. Dir-los que ens encantaria, que l’entenem, que \u00e9s normal que s’enfadi i es frustri, … i que buscarem altres moments en qu\u00e8 puguem fer les coses que li agraden junts.<\/span><\/p>\n

Verbalitzar el que sentim i donar-li espai perqu\u00e8 ens expliqui com se sent ens ajudar\u00e0 a tots dos.<\/span><\/strong><\/p>\n

6. Confiar-hi<\/span><\/h3>\n

De vegades els creiem molt poc capa\u00e7os de capejar la situaci\u00f3, d’entendre-la i gestionar-la.<\/strong> Si no confiem que puguin fer-ho, \u00e9s possible que els transmetem aquesta sensaci\u00f3 “no podr\u00e0s suportar que jo no t’atengui”<\/em> i efectivament, es sentiran incapa\u00e7os de suportar-ho.<\/span><\/p>\n

Si confiem profundament en ells \u00e9s possible que sentin la nostra confian\u00e7a i els ajudi a transitar per aquesta situaci\u00f3<\/strong> frustrant de no tenir el que volen, en aquest cas a nosaltres.<\/span><\/p>\n

7. Incondicionalitat<\/span><\/h3>\n

Que en un moment puntual no puguem estar amb ells no vol dir que no estiguem profundament amb ells en tot moment i en tot.<\/span><\/strong><\/p>\n

Que ara no puguem dutxar-los no vol dir que no li donem suport i l’estimem amb tot el nostre cor i en tot moment.<\/span><\/p>\n

De vegades ens quedem “atrapades” en el sentiment d’aband\u00f3 “\u00e9s que sento que l’abandono”, “\u00e9s que tinc por que se senti abandonat”<\/em> i no. No abandonem<\/span>\u00a0a ning\u00fa. <\/span><\/p>\n

El nostre fill est\u00e0 at\u00e8s. El nostre fill est\u00e0 b\u00e9. Simplement la vida a estones no \u00e9s tan f\u00e0cil com ens agradaria. Res m\u00e9s.<\/strong> I que no estiguem en un determinat moment per al nostre fill no vol dir que no ESTIGUEM AMB ELL en el sentit m\u00e9s ampli. <\/span><\/p>\n

8. Estem vinculats <\/span><\/h3>\n

De vegades tenim por de perdre’l.<\/strong> De que ens estimi\u00a0menys perqu\u00e8 ara, pel que sigui, no podem fer el que f\u00e8iem abans perqu\u00e8, per exemple, acabem de tenir un nad\u00f3. B\u00e9, si el nostre vincle qued\u00e9s trencat per aix\u00f2 estar\u00edem arreglats!\u00a0<\/span><\/p>\n

El nostre vincle \u00e9s molt m\u00e9s fort i estem units m\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes an\u00e8cdotes quotidianes que s\u00ed, frustren, per\u00f2 que formen part de la vida. Confia en el vostre vincle invisible per\u00f2 existent. <\/span><\/p>\n

9. El temps ajuda <\/span><\/h3>\n

A mesura que van creixent, aquest dolor pel fet de no tenir el poder de la ubiq\u00fcitat \u00e9s menys dolor\u00f3s. Els\u00a0veiem menys vulnerables i dependents i aix\u00f2 ajuda molt, la veritat. Confia que aquests moments durs s’aniran dissipant i cada vegada seran menys. <\/span><\/p>\n

10. Respira <\/span><\/h3>\n

Respira el que aquesta frustraci\u00f3 et fa sentir per dins.<\/strong> Centra’t en el que sents i respira-ho\u00a0profundament deixant anar i deixant que se’n\u00a0vagi. Ja saps, les emocions v\u00e9nen i van. Transita per aquest va i ve des de la serenitat i la calma, i sobretot, sense culpa. <\/span><\/p>\n

\n

El dia que van anar a urg\u00e8ncies, quan li explicava que aniria amb el seu pare li vaig dir: “no hi ser\u00e9 amb tu f\u00edsicament per\u00f2 hi ser\u00e9\u00a0d’una altra manera, ho saps, oi?”<\/em> I em va dir que s\u00ed. Perqu\u00e8 fa molts anys que parlem del fil invisible que ens uneix. Que ens unia abans que estigu\u00e9s al meu ventre i que ens unir\u00e0 quan jo mori. <\/strong><\/span><\/p>\n

Estic amb ella encara que no estiguem juntes i ella est\u00e0 amb mi encara que no estigui f\u00edsicament al meu costat. Tenir-ho clar ens ajuda molt\u00edssim a les dues a gestionar la nostra abs\u00e8ncia. <\/span><\/strong><\/p>\n

Pots llegir m\u00e9s sobre aix\u00f2 en aquest POST<\/span><\/a>. Espero que aquest post t’hagi estat \u00fatil. I tu, Com portes aix\u00f2 de no poder dividir-te?<\/span><\/p>\n

\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tens m\u00e9s d’un fill i un dia t’adones que, a estones, no pots atendre’ls com t’agradaria. No, no pots dividirte. I aix\u00f2 et provoca una gran frustraci\u00f3. Com gestionar-la? La meva filla petita est\u00e0 en aquesta fase en qu\u00e8 li apassionen els poders. Vol el poder d’Elsa de Frozen i els de Lady Bug. Vol […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":14698,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4089],"tags":[4518,4520],"class_list":["post-14697","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-consells-i-reflexions","tag-fills-ca-2","tag-maternitat-ca-3"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14697","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14697"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14697\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/14698"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14697"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14697"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miriamtirado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14697"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}