nombre

El nombre

Yo me llamo Míriam porque un día, mis padres estaban en una playa de Francia y al lado, había una niña muy bonita que se llamaba así. Oyeron que su madre la llamaba por ese nombre y les gustó. Tanto, que decidieron que si tenían una hija se llamaría así.

Laia se llama Laia porque un día, su padre y yo, bastante antes de embarazarnos, decidimos que si alguna vez teníamos una niña, le pondríamos ese nombre. Durante unos días habíamos ido pensando nombres. Escuchábamos como sonaban y sobre todo, como nos sentíamos pronunciándolos y los íbamos descartando. No nos costó mucho. Laia si era niña. Biel si era niño. Lo teníamos clarísimo.

Más tarde y una vez ya embarazados pasa aquello de que dudas. O lo parece. Y dices… «¿Estamos seguros de que queremos que se llame así?» porque parece que cuando te confirman de verdad, que tendrás un hijo, te entra de repente el miedo a equivocarte con todo, también con el nombre. Pero enseguida decidimos que sí, que no cambiábamos de opinión, que Laia nos gustaba y mucho.

Porque escoger el nombre es como cuando encuentras en un piso que te gusta. Puedes mirar muchísimos y parece que todos tienen algo que falla. O incluso hay veces que encuentras uno que cumple todos los requisitos que te habías planteado, pero resulta que no sabes por qué, pero no lo acabas de tener claro. Y un buen día, entras en uno y sin saber del todo ni cuánto vale, ni qué tiene o qué no tiene sientes que tu piso debe ser aquél. Es una sensación que cuesta de explicar. A mí me ha pasado con todos los lugares donde he vivido. Como si fuera aquello de un «amor a primera vista». He sentido que aquello era mi casa y ya está.

Pues algo parecido me pasó con el nombre de Laia, y supongo que debió sentir más o menos lo mismo mi madre cuando escuchó que aquella mujer decía «Miriam, venez ici!»

Hace días que buscamos nombre. Nombre a un hijo que todavía no está y que ni siquiera buscamos, pero mira, yo no lo puedo evitar. Pensamos nombres, los descartamos, los comentamos los tres… Ella dice «Pedro, ¡no tenemos ningún Pedro en casa!» o se inventa algunos y reímos un rato. Y sé que un día u otro encontraremos aquel que encajará y será sólo decirlo y lo tendremos clarísimo… Quién sabe si acabará siendo Biel, aquel nombre que escogimos hace más de 4 años en caso de que tuviéramos un niño… El tiempo lo dirá. A veces me pregunto si no son los propios hijos los que eligen su nombre enviándote, allí donde estén, estas sensaciones tan inexplicables de «¡es este!», porque pronunciándolo, de repente, te sientes como en casa.

(añadido el 15 de junio de 2016)

Y nació Lua. Sí, Lua es el nombre que escogimos su padre y yo. Si hubiera sido niño se hubiera llamado Pau. Lua nos gusta por muchos motivos: es luna en aranés y él y yo vivimos parte de nuestra historia de amor en la Val d’Aran y también es el nombre de alguien a quien mi marido quiso mucho cuando era pequeño.

Todos los nombres tienen una historia detrás. Todos, aunque parezca que no la tienen.

Y tu… ¿sabes el origen de tu nombre? Y el de tu hijo o hijos… ¿cómo los escogiste?

 

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

36 comentarios

  1. Això dels noms és tal com dius! nosaltres n’hem triat 4
    Church (de Winston Churchill) pel gat, en honor al gat de llibre «Cementiri d’animals» de l’Stephen king, el primer llibre que em vaig llegir d’aquest autor.
    Shanti per la gossa. Es un nom d’origen hindu i significa pau interior, i ens vam inspirar en la sèrie herois.
    Uriel, pel fill gran. El meu home el va trobar per internet. Ens va agradar com sonava i el que representava: es el nom d’un Arcangel, el que porta la llum de deu i personalment trobo que els arcangels com a éssers mitològics son brutals, que tenen molta força, son com «herois»
    i Aran pel petit, per la vall d’Aran

    1. I desprès em passen coses com:
      Church. com és que li has posat esglèsia? (Tot i que en Church ja no esta amb nosaltres9
      Shanti Santi? es diu Santi?
      Uriel. Ah Oriol…
      Aran. Aram??

  2. Totalment d’acord! Nosaltres quan vam saber que seria un nen, vam anar a dinar i vam començar a dir noms: Marc, Adrià, Aniol….i Berenguer? A tots dos ens va agradar i jo vaig sentir que el meu fill hi estava d’acord. Era com si em digués: sí, és aquest el meu nom!
    Amb el segon fill, en Quirze, la sensació va ser la mateixa…tot i que el Berenguer insistia que es digués Joel, si era nen i Joela si era nena 😉
    Per cert, la meva mare volia que em digués Meritxell i la meva padrina Clara però no es posaven d’acord, així que la meva àvia va proposar Eulàlia (que vol dir la ben parlada). La meva mare va dir abans que Clara, Eulàlia i la meva padrina va dir abans que Meritxell, Eulàlia. Després tothom m’ha acabat dient Lali
    Una abraçada
    Lali

    1. Ai, Lali, m’has fet riure… Recordo perfectament quan el Berenguer insistia amb Joel i Joela…! jajaja… I això del teu nom… no ho sabia i m’ha encantat! 🙂
      Una abraçada!

  3. En el nostre cas, va ser l’Oriol mateix qui va «escollir» el seu nom el dia que va néixer.

    Durant tot l’embaràs havíem estat entre Otger (opció del pare) i Eudald (la meva) però cap dels dos noms ens acabava de convèncer a tots dos. Així que vam arribar al dia del naixement sense nom!

    Quan ja feia algunes hores que havia nascut, jo me’l mirava i pensava que un nen tan dolç havia de tenir un nom molt dolç. Vaig proposar Nil però no va quallar 😉 En canvi, Oriol ens va semblar que li esqueia tant!! I després del part tan i tan dur… mirar-nos ell i jo als ulls i SABER que aquell seria el nom del nostre fill, per fi sense cap dubte… va ser un moment màgic que tinc gravat a la memòria.

    Ara… nosaltres que volíem ser tan originals! vam acabar escollint un dels noms més posats!!

    Per cert… sospito que aquesta confusió en el tema del nom va tenir alguna conseqüència (no sé quina ni en quina mesura) en el part que vaig tenir.

    Molts records!!

    1. Hola, Elisabet!
      Quina història més maca… No sé si deu haver tingut alguna cosa a veure, qui sap! Estic d’acord amb tu: Oriol li escau. I li queda molt bé! 🙂
      Gràcies per explicar aquí la vostra història!
      Petons

  4. Jo el vaig escollir pq uns veins meus tenen un fill gran molt maco i un dia vaig sentir que el cridaven pel seu nom i em va agradar…Li vam començar a donar voltes i ens vam quedar amb aquest 😉

  5. Jo sé poc del meu nom…pero recordo que la meva mare sempre em deia que em dic Ivet perquè vaig «sortir de pet» i això em feia molt riure de petita!! I ara quan hi ha gent que em pregunta els ho dic i em segueix fent.molta gràcia! Crec que es important sentir-te identificat amb el teu nom.
    Un petonas Miriam! Segur que trobareu un nom preciós!

    1. Hola, guapa!
      Així que vas sortir de pet! No m’estranya… d’això et deu venir aquesta empenta…! 😉 I sí, segur que trobarem el nom «perfecte» per ell.
      Una abraçada

  6. Yo me llamo Zarina por que así se llama mi mamá, y mi papá y ella hicieron un pacto: si era niño se llamaba con él, si era niña como ella. A su vez mi mamá se llama así por una película rusa que vio mi abuela y se enamoro de «zarina» y «Nicolás», y así le puso a sus dos próximos hijos (tuvo 12). Mi hija se llama Sara por que después de una llamada con una prima de mi esposo le conté que nos gustaba Sara o Lucía, y ella me dijo que Sara tenía carácter e inmediatamente sentí que mi hija necesitaba un nombre así, sentí desde el vientre su fuerza y supe que era Sara. Gracias por hacerme recordar esos hermosos momentos.

    1. Hola, Zary!
      Me encanta saber vuestras historias con los nombres… ¿No son preciosas? A mi Sara me gusta mucho y sí, estoy contigo que es un nombre que tiene carácter. Gracias por contar aquí vuestras historias!
      Mil besos.

  7. Que bonic…jo i la meva germana portem el nom de dues cançons, jo em dic Marta per la cançó de Serrat (que cada cop que la sento m’emociona) i la meva germana petita es diu Gemma per en Joan Baptista Humet…la meva filla es diu Maria, i no té un nom de cap cançó, simplement al cap de poc de saber que estava embarassada em vaig llevar un dia tenint clar que era una nena i era la Maria, jo crec que ella mateixa va escollir el nom i m’ho va fer saber en somnis, i a tothom els hi va encantar, sobretot a la meva iaia que es diu igual! ;-))

  8. El meu nom el va escollir el meu pare, no va donar opcions! La meva filla es diu Coral, no ho vem tenir clar fins 3 setmanes abans de parir. Tenim una molt bona amiga que es diu aixo i a mes ens transmitia molt bones energies, aixi que la meva petita de 4 mesets es diu Coral i ens encanta!

  9. Sent jo catalana i la meva parella francés (i vivim a França) havia de ser un nom que pogués dir-se igual en les dues llengues. Els q m’agradaven en català sonaven fatal en francés i els que li agradaven a ell en francés sabia que a Catalunya no ho pronunciarien com cal…quina feinada! Voliem un nom curt segur…i havia de ser nena: Aina, Laia, Lia, Èlia….MILA! Era perfecte i a més significa l’estimada del poble! I li queda taaan bé!
    Una abraçada des de Toulouse!

  10. Hola! La meva nena es diu Blanca. La vida dona moltes voltes, i les que queden, i resulta que visc a Andalusia. Però jo no veia a un fill meu amb un nom castella. Però clar, si li he de posar un nom que sempre diran malament… I em dic maria dels angels. I sempre l escriuen en castella. Per sort em diuen Marian des de petita. Sort que el meu marit és valencià. I m’ entenia. Poc abans de decidir ser pares, vam coneixer una companya de feian del meu marit embarassada. I quan el meu marit va veure la nena…em va dir que si, que d’acord, que tinguessim un fill. I aquella noia es diu Blanca, com el meu tresor. Vam parlar d’ altres noms i jo pensava…ai mare, com li agradi un altre nom que fare? Jo ala nena ja li dic Blanca!

  11. Hola.
    Nosaltres tenim dos nens . Guillem i Bernat.
    Al primer va triar el meu marit perquè jo volia una nena, una Valentina, i al venir un nen em va descol-locar. Amb el segon, estavem entre Eudald i Bernat i vaig llegir que Bernat significa fort com un ós i vaig creure que aquest nom tenia més força pel petit que portava a dins i realment és així. El Bernat és molt fort i decidit.

  12. Jo em dic Dolores per la meva avia paterna, va ser una imposicio del meu pare, i la meva mare va fer que fos Loli, per suavitzar suposo… pero amb els anys soc Lola per part de la familia i pels meus intims amics, i Dolors pel meu entorn laboral i noves amistats, perque m’agrada molt com sona en catala. Aixi que al final el nom que ningu utilitza i amb el que no m’identifico, es el nom oficial: Dolores. Si he de triar… m’encanta Lola, potser perque els que em diuen Lola son molt especials per mi… inclosos la meva familia, que fan servir Lola quan es dirigeixen a mi carinyosament.
    La meva filla es diu Marta. A totes les etapes de la meva vida, desde petita, he tingut la meva gran amiga Marta. De fet encara ara,tinc una gran amiga Marta que ho es desde fa molts anys. I jo quan era petita… em volia dir Marta. Quan haviem de triar nom, vaig proposar Marta per aquests motius, i el seu pare va estar d’acord de seguida, perque ell te una amiga Marta que te molta personalitat. A mes, voliem un nom sense traduccio ni diminutius, jo per la historia que us he explicat del meu nom i el pare perque dient-se Miguel Angel tambe te uns quants noms… aixi que jo crec que va ser nena perque havia de ser la Marta sense mes. Perque si hagues sigut nen…no se quin nom tindria! Ni tant sols ens ho vam plantejar… per aixo penso que la meva nena havia de ser la Marta… i que el nom ja el va triar ella i mira si fa anys que jo de petita sempre deia que m’hagues agradat dir-me Marta!

  13. Pues lo mas hermoso que tengo se llama Lucia.Tuve un aborto antes y nos quedamos muy tristes…yo…que siempre quise ser madre,que deje de fumar 1 año antes,mi tto de las migrañas xq eran pastillas fuertes,que me prepare para estar limpia y sana para ir a buscarlo….y…aborte.Ibamos en el coche escuchando la cancion de Lucia que canta Rosario Flores…y le dije:si me vuelvo a quedar y es una niña..se llamara Lucia.Y asi fue.La mejor historia de amor que tengo y tendre.

  14. Jo em dic Sara, la meva iaia per part de mare es deia Petra i era el nom que em tocava però amb ella no li agradava, per sort perque no m’hi veig dient-me Petra jeje
    Respecte als meus fills, quan era joveneta vaig llegir Manuel de Pedrolo, «Mecanoscrit del segon origen» i amb la meva parella vam decidir que el nostre primer fill seria en Dídac. El segon cop li tocava al pare escollir i em va encantar i mai un nom ha sigut tan perfecte per a un nen, es diu Aritz d’origen basc vol dir roure i així es ell.

  15. Yo me llamo Lara por la película del Doctor Zhivago. Los médicos le habían dicho a mi madre que sería un niño así que fue un parto con sorpresa! Ya en la habitación, mi madre puso la televisión para relajarse un rato y dieron la película… se inspiró y dijo: mi hija se llamará Lara! En mi primer embarazo, al saber el sexo el bebé (niño), mi marido me contó algo que nunca me había dicho. En su familia siguen la tradición de ponerle al primer hijo barón el nombre del abuelo… así que lo llamamos Francisco de Paula pero todos lo llamamos Paco. Ahora estamos esperando el segundo con mucha ilusión pensando en todos los nombres que nos gustan y buscando el que haga click en nuestro corazoncito.

    1. Pues menuda sorpresa se llevó tu madre…! Lara es muy bonito 🙂 A ver cuál es el nombre escogido esta vez, tengo muy buen recuerdo de estos días de elecciones de nombres, que lo disfrutéis!

  16. Yo me llamo Mar gracias a mi padre, porque mi madre me queria llamar Noelia o Patricia, y mi padre escuchó un dia el nombre de la virgen de Almeria y me llamaron Maria del Mar.
    Mi marido se llama Miguel Angel y nuestra historia es una historia de pelicula… el de Tenerife, yo de Madrid… nos enamoramos siendo unos crios (yo 21 y el 24) la distancia no ayudó y estuvimos 8 años sin saber nada el uno del otro… siempre fuimos la espinita clavada… cuando nos volvimos a reencontrar y reenamorarnos decidí que solo él sería el padre de mis hijos…
    Antes de quedarnos embarazados ya sabíamos los nombres que pondriamos, Rocío si era niña y Miguel si era niño… muchas noches en la cama abrazados buscando nombres, y es lo que tu dices… es ese nombre que te llama, que te gusta oirlo…
    Al final fué niño, y le llamamos Miguel, un nombre con personalidad, con fuerza… y ya tenemos pensado si tenemos otro (dentro de un par de años) si es niño se llamará Iván, y si es niña seguirá siendo Rocío…
    Me encanta leerte y verte en los videos, me haces reir mogollón!!!!
    Un petonet maca!!!!!

  17. Pues yo me llamo keren. Un nombre muy poco conocido. Me lo pusieron por la misma razon que a ti: porque lo escucharon y les gusto. Es un nombre que me gusta, pero que siempre sorprendre la primera vez que la gente lo oye y, suelen confundirlo con Karen o Tere.
    Mi hija se llama Maria. Nos costo decidirnos, pero teniamos claro que queriamos un nombre sencillo, que se pronunciara igual en castellano que en catalán y que nos transmitiera lo que consiguio ese nombre. Asi que imagínate: yo con un nombre tan poco usual y mi hija con uno de los nombres mas puestos, jejeje

  18. Nosaltres a la setmana 40 de gestació encara no teníem nom pel nom del nostre primer fill. En aquella època els dos estàvem llegint la Catedral del Mar i un bon dia el meu home va proposar el nom d’Arnau. En aquell instant els dos vam tenir claríssim que seria el seu nom, com tu dius “un amor a primera vista”. Amb la petita tot va ser molt mes ràpid, només saber q seria una nena vam tenir q seria un Laia, al meu home i a mi ens encanta.
    Una abraçada.

  19. La meva filla es diu Lia pq és un nom que vaig trobar per internet…. i em vaig recordar que la filla de la Beth es diu aixir i sóc molt fan d´ ella… així Lia..

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Información básica sobre Protección de Datos

  • Responsable: MIRIAM TIRADO TORRAS
  • Objetivo: Publicar el comentario en relación a la noticia.
  • Legitimización: Consentimiento del interesado.
  • Dirección: No se prevén cesiones, excepto por obligación legal o requerimiento judicial.
  • Derechos: Acceso, rectificación, supresión, oposición, limitación, portabilidad, revocación del consentimiento. Si considera que el tratamiento de sus datos no se ajusta a la normativa, puede acudir a la Autoridad de Control (www.aepd.es).
  • Más información: https://www.miriamtirado.com/politica-de-privacidad/

 

Artículos relacionados