La niña que tenía calor

El lunes por la tarde estábamos paseando las tres por la calle cuando de repente oigo “esta niña debe tener frío, la pobre, tan poco abrigada”.

Me giré y vi una señora de unos 65 años y una chica de 30 y pocos. Hablaban de Laia que, es cierto, no llevaba chaqueta, sólo un jersey de lana: ni gorro, ni bufanda, ni chaqueta.

Me sorprendió que lo comentaran en voz tan alta, un tono que evidentemente yo podía oir. Hice una sonrisa en girarme porque en ese momento, francamente, me hizo gracia que me “criticaran” con aquella alegría…!

Laia es calurosa. Casi SIEMPRE tiene calor. O sea que la chaqueta siempre le sobra, y el gorro, y los guantes, los zapatos…

En días de mucho frío, incluso, quiere ir descalza y se nos ponen los pelos de punta al verla correr sin zapatos por casa. Pero entonces le tocas los pies y sí, le sudan. La tocas y sí, no está fría porque no tiene frío. Parece como estos nórdicos que pasean por Barcelona en invierno con pantalón corto y manga corta.

Hace años que tuvimos que aceptar que ella no iría abrigada como el resto de los niños.

Que le teníamos que respetar que fuera calurosa y que no quisiera llevar ni gorro, ni guantes, ni calcetines gruesos… Y cuesta. A mí me cuesta. Porque yo soy friolera y verla con poca ropa me hace venir frío. Mi hermano siempre me hace reír cuando dice “Tápate que tengo frío”, porque es lo que me pasa con Laia: a veces le digo que se abrigue porque YO tengo frío, no porque ella lo tenga.

Pues bien, el lunes no hacía frío en Manresa. Mira que tengo ganas de que empiece el frío de verdad, pero por ahora, nada de nada. Y claro, Laia sin chaqueta (si lo hubiera hecho quizás tampoco la hubiera llevado puesta).

No me molestó el comentario de la señora y su hija (o quien fuera) aunque evidentemente me sentí juzgada. Quizás es la experiencia, quizás es que ya es el 5º invierno que escucho comentarios similares y ya me he acostumbrado, o quizás es que ya ni me importa.

Pero sí que pensé que, en general, nos supone un problema respetar “cosas” o aspectos de nuestros hijos que no coinciden con nuestro modo de ver, de sentir, de hacer en el mundo.

La temperatura es un aspecto. Ella se calurosa y yo no y me cuesta aceptar que vaya tan fresca de ropa. Pero para otro será la comida: nosotros podemos disfrutar mucho comiendo y nuestro hijo no tener ningún interés. Y podría hacer una larga lista de ejemplos; cada uno sabe lo que le cuesta más que respetar y aceptar de su hijo.

Pensé que bastante tenía yo en ser consciente de esta dificultad que tengo al verla sin chaqueta cuando me estoy pelando de frío como para, encima, tener que preocuparme por el qué dirán.

Que quien me importa es Laia y su bienestar, y si ella cuando se pone la chaqueta tiene que sudar y estar incómoda, pues prefiero que no se la ponga.

Que seguiré escuchando comentarios y sabiendo que piensan que somos unos malos padres porque la abrigamos poco, pero que seguiré confiando en que cuando ella tenga frío, nos avisará y se tapará. Porque lo hace. Porque no es tonta y tampoco le gusta, como a nadie, pasar frío.

Y por cierto… no sé qué pensáis, pero ¿no creéis que en general abrigamos demasiado los niños?

A veces les veo dentro del saco del cochecito con gorro, guantes, anorak y casi no se pueden ni mover. Y a veces incluso llevan el plástico del cochecito que los protege del aire exterior…!

Me juego un guisante a que la gran mayoría tienen calor. ¿O no? Supongo que pensamos que si va bien abrigado no se resfriará nunca. Y siento decirlo, pero de los resfriados y los mocos no se escapa nadie, ni el más abrigado de todos.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

10 respuestas

  1. No sé què dir-te, jo sóc de les mares que no abriga massa, ja que jo sóc bastant calurosa i la meva filla encara més que jo, sempre sua, fins i tot a ple hivern, dormint veus com li sua el cabell. També sóc de les mares “irresponsables” que deixa anar a la seva filla descalça per casa, ja que a mi m’encanta anar-hi… encara que després hagi d’escoltar als meus sogres dient que es costiparà, quan al contrari, és una nena que gairebé mai està malalta. Li suen molt els peus i quan arriba a casa sóc jo la que li mana treure’s les sabates (a l’hivern amb uns bons mitjons antilliscants va la mar de bé). Jo penso que cada nen té la seva temperatura i s’ha de respectar, i no per tapar-los més els protegim més.

    1. Hola Lyci,
      Veig que la teva filla és com la Laia… amb calor tot el dia! De fet, la Laia és més feliç a l’hivern que a l’estiu perquè quan fa calor ella ho pateix de veritat… i s’atabala suant tot el dia. I això d’anar descalça… és el pa de cada dia! 😉
      Una abraçada

  2. A mi també m’ha passat avui! Portava la meva filla de 7 mesos a la motxilla dins una peixateria i jo amb l’abric posat i tot i una senyora gran m’ha dit que li posés gorro (pobreta, el cap era l’únic que tenia descobert, jajaja…). En general jo també sóc de les que abrigo poc, els meus altres fills són més grans i penso com tu, ja avisen si tenen fred, sempre “discutim” pel mateix amb les iaies. I he de dir que es posen molt poques vegades malalts!!

    1. Hola Estel,
      Suposo que és la discussió estrella, no? I això del gorro i el cap, potser t’ho deia per allò que diu la gent gran de què els costipats s’agafen pel cap i pels peus! 🙂
      Una abraçada

  3. També penso que els abriguem massa en general!
    Com tu, jo també sóc fredolica i em fa patir no portar al xic prou abrigat tot i que ell, com la teva filla Laia també és calorós, i encara em costa adaptar-m’hi.
    Just avui pensava que no aprofitaria gaire aquell mega sac del cotxet gruixut, forrat i acolchat per dins i per.fora!!!
    Penso també que amb canalla que és aixi calurosa, podem pecar més de que es constipin de tan abrigar-los, perquè si suen, a la que gira una mica de vent es pitjor!
    En fi…ho farem tan bé com podrem!

  4. Ostres, tens raó! jo els abrigo quan fa fred! però sé que tots dos són calorosos i ells van amb samarretes primes, res empelfat, ni res de llana… a l’escola fa calor i a vegades veus nens que semblen estàtues d’abrigats que van (samarreta tèrmica i forro polar de vestimenta per anar a l’escola, i després jaqueta….). També cal dir que cadascú té un termostat interior i contra això no hi podem fer res. Però tal i com dius, hem de respectar a cada nen/a… i la gent que digui el què vulgui 😉

  5. T’entenc perfectament perquè amb la meva filla em passa exactament el mateix. Per exemple, no aconseguim per més fred que faci, que dormi tapada. Les meves cunyades m’aconsellen aquests pijames-manta o els nòrdics tipus sac. Però ho tinc comprobat, el màxim que accepta es una pijama de cotó de màniga llarga i dormir amb mitjons. Qualsevol capa “extra” representa aixecarse amarada de suor. Llavors si que ens encostipem. Per suposat jo tampoc em deslliuro del “però aquesta nena, no té una bufanda?”

  6. Si, jp tb penso que els abriguem massa de vegades i ells se senten incòmodes. La meva filla petita tb és molt calorosa i no vol portar jaqueta. Poc a poc em vaig acostumant però tb em trobo a gent que jutjant pel que ells senten ho extrapolen als seus fills…o inclús als amics dels seus fills. A la meva filla una mare li va dir una vegada que no es treiés la jaqueta pq feia fred (era a l’octubre que molts dies feia calor) i quan vaig arribar jo li vaig deixar treure. Em va dir que no l’havia deixat pq feia fred, i jo li vaig però si té calor…a més jo tb anava en màniga curta! En aquell moment es va acabar la discussió 😉
    Hauríem d’observar i no jutjar…però a l’espècie humana això li costa molt

  7. Tens molta raó Míriam, a mi encara em costa molt deixar que la meva filla de 3 anys s’autoreguli, perquè a més, a ella se li posen les mans gelades! Però no hi ha manera de que es posi la jaqueta, i amb la pluja ja em poso dels nervis!!. Ara que sempre t’estaré agraïda per dir-me que es podien tallar els pijames “peleles”!! jajajajaa no se m’havia acudit i no havia entès mai perquè el meu primer fill no parava de moure’s al llit i amb la segona vaig descobrir gràcies a tu que dormia molt millor amb els peus destapats i un pijama prim. I és que no hi ha res més agobiant que tenir calor dins del llit i no poder-te destapar els peus!!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Artículos relacionados