Enrabiades: “L’hi dura un moment”

Enrabiades: “L’hi dura un moment”

Enrabiades: “L’hi dura un moment”

Quantes vegades hem escoltat: “plora com si el matessin, però al cap de res d’anar-te’n, ha deixat de plorar i s’ha posat a jugar”. De vegades, aquestes frases poden fer-nos pensar que en realitat, al nen no li passava res, perquè si li passés alguna cosa molt greu, no deixaria de plorar. És així? Doncs no necessàriament… Alguns creuen que aquesta manera…

Segon "round"

Era dissabte. Havia passat tot el matí amb les nenes i a l’hora de dinar es van quedar amb el seu pare i jo me’n vaig anar a la celebració dels 40 anys d’un bon amic. Vaig tornar a les 17:30h i les vaig recollir a casa dels meus pares. Havien estat pletòriques, em van dir. S’ho havien passat molt bé, havien muntat el pessebre… Vaig demanar si la Lua (20 mesos), havia preguntat per mi. “Un moment”, em va dir la Laia “ha dit mama? i el papa li ha explicat que eres a un dinar i ja no ha tornat a preguntar més per tu”.

Nens que no volen anar en cotxe

Anar en cotxe mai havia estat un problema amb la Laia. La posaves a la cadireta i al cap de tres revolts ja dormia. Era plàcid viatjar amb ella i no tenia cap problema de fer-hi migdiades llargues, és més, li agradava, i de més gran, ho demanava. Encara ara quan hem d’agafar el cotxe i es nota cansada diu “ai, que bé, dormiré una miqueta”… No havíem dubtat mai en anar de vacances lluny i amb ella amb 2 anys anàvem a Tarifa, a la Vall d’Aran, a Burdeus i a on fes falta perquè realment era fàcil i possible.

La nit del lloro

L’Ignasi avui estava content. Feia 10 anys que havien començat a sortir amb la que ara era la seva dona i al matí, fent mandres al llit, havien dit que a la nit ho celebrarien amb un sopar “especial”. Feia molt temps que no feien un sopar “especial” perquè s’havien convertit en pares feia tot just 13 mesos i, al vespre, acostumaven a estar tan cansats que estaven per poca cosa més que per sopar quatre rampoines i anar a dormir.

Ens entenen més del que ens sembla

10.5.2012 Era un divendres a la tarda, em sembla. M’acabava d’assabentar que s’havia mort la mare d’una amiga. “Són al tanatori”, em van dir. No sóc de les que van a aquests llocs a donar el condol, més aviat me n’abstinc i faig saber que hi sóc, que els acompanyo, d’una altra manera. Però aquella vegada, aquell divendres a la…

Deixa que m’ho emporti

24.2.2012 Segur que teniu la imatge d’haver vist nens petits pel carrer amb alguna joguina a la mà, o un ninot, o una pilota… el que sigui, però amb alguna cosa a la mà, ben agafada. Segur que si teniu nens petits a prop (propis, o d’amics, o família) heu vist alguna escena en què el nen demana endur-se alguna…

A coll!

27.1.2012 Hi ha algú amb fills que no hagi sentit “a coll!” deu milions de vegades? Aquest post va especialment dirigit als pares que tenen fills que ronden l’any i per tant, més tard o més d’hora començaran a caminar. És un missatge que us envio perquè d’aquí uns mesos no digueu que ningú us havia avisat. Vaig dur a…

El nen del segon

6.1.2012 El nen del segon és un nen de 16 mesos, (veí d’una meva amiga) que plora cada nit. Cada nit des de fa mesos; 20 minuts, 30, 35, 40… el que triga a caure rendit després de tant cridar i plorar que algú hi vagi. El nen del segon és un nen com tots els altres, que necessita el…

Nens que mosseguen: la meva experiència

Nens que mosseguen: la meva experiència

Quan el teu fill d’un any, o d’un any i mig mossega a tort i a dret a tot aquell qui troba, passes per moltes fases diferents. He esperat molt de temps a escriure aquest post; ara, que fa molts mesos que ja no ho fa, que de fet, ja no recordo quina va ser l’última mossegada, ara puc tenir la distància emocional suficient com per escriure el que llegireu a continuació. Perquè ja no hi ha ni l’angoixa ni la preocupació.

Jugar… altra vegada

2.12.2011 Des de fa un temps estic aprenent a jugar. A jugar de nou. A judar d’adulta. Fer-ho, m’ha fet adonar que feia molt de temps que no jugava, o que no jugava de la mateixa manera i que, sens dubte, no jugava tant. Perquè ara, la Laia juga totes les hores que està desperta; totes i cadascuna. Sense parar,…