Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

Embaràs

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Sí que passa

Mai he tingut un avortament. Molt abans de quedar-me embarassada ja pensava la meva filla, i d’alguna manera, la sentia. La imaginava, la desitjava. Després del positiu, la seva presència tot ho abarcava. Jo era gairebé més ella que jo. Fusió absoluta. Il.lusió màxima. “Les primeres setmanes d’embaràs són les que poden ser més perilloses”, deien. Jo em tocava la panxa i li deia “no marxis, sisplau, no te’n vagis”, i tancava els ulls com qui no es vol ni imaginar que això pugui passar, tenir l’úter buit.

Llegir més >>
reunion alto nivel
Embaràs
Míriam Tirado

Reunió d’alt nivell

Demà és el dia que teòricament surto de comptes i dic teòricament perquè mai sabem exactament (o gairebé mai) quin dia vau entrar en nosaltres i molt menys, quan voldreu néixer. En tot cas, fa uns dies que he anat baixant l’activitat, i he anat fent més present aquest temps d’espera dolça. Perquè és dolça, Lua. T’espero dolçament, desitjant trobar-nos aviat, abraçar-nos aviat, mirar-nos aviat als ulls…

Llegir més >>

Ens retrobem aviat!

El d’avui és l’últim post que escric abans del naixement de la Lua. Com més ha anat avançant l’embaràs, menys ganes i necessitat he tingut d’escriure. Suposo que tota la creativitat, tot el poder creador, estava centrat en un punt molt important del meu ventre, la Lua. D’uns dies cap aquí ella va fent el seu procés: es va acostumant a les contraccions, va movent-se buscant la sortida… i jo, la seva mare, faig fent el meu propi procés: acceptar que això s’acaba, gaudir fins a l’últim segon d’això tan meravellós que és gestar un fill a la panxa.

Llegir més >>
tacto
Embaràs
Míriam Tirado

El tacte

El tacte, en aquest moment que visc ara, la gestació d’una filla, és importantíssim. No sé si vosaltres el considereu un sentit vital a la vostra vida o no, però us asseguro que en la meva ho és. Sempre m’ha fascinat el poder del tacte, el que pot dir una carícia, una abraçada, el toc d’una mà, una encaixada, un lleu contacte pell amb pell… a vegades tenen molt més poder que les paraules. El tacte cura, el tacte connecta, i suposo que per això a vegades el tacte fa por. Suposo que és per aquest motiu que ens toquem tan poc. A nosaltres mateixos i als altres. Ens abracem poc. Amb abraçades fugisseres en què, per cert, l’altre dia vaig llegir que ens hi estem un màxim de 3 segons de mitjana!

Llegir més >>

Plenitud

Fa molts dies que no t’escric. Segurament és perquè ets tan i tan present, et noto tant cada part del teu cos i en el fons tu i jo xerrem tant cada dia, que ja no tinc aquella necessitat imperiosa de comunicar-me amb tu de forma escrita com em passava al principi. Sé que ho saps però… és tan emocionant aquest temps… Tinc la sensació que tu també notes que ja gairebé ets amb nosaltres. Ets gran i tant jo com la teva germana i el teu pare notem cada part del teu cos, com et mous, què fas… i anem interactuant. És increïble la relació que es pot arribar a establir amb un bebè intrauterí malgrat no haver nascut encara.

Llegir més >>

Em transformo

Cada dia que passa em transformo una mica. Me n’adono quan em despullo i entro a la dutxa. A poc a poc ho he de fer amb més de compte perquè la panxa em desequilibra. Em miro els pits i a banda que fa temps que són grossos, les aureoles s’han anat enfosquint, preparant-se perquè la Lua vegi els mugrons on agafar-se ben presents quan surti de mi. A la panxa encara no s’hi ha dibuixat la línia alba però ja és rodona i grossa i ja no em puc ni veure els peus. Hi ha dies que em tiba però pocs, i noto la Lua perfectament.

Llegir més >>