Míriam Tirado

Blog de Criança Conscient

De 4 a 5 anys

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Consells i reflexions
Míriam Tirado

Per què sopem a les 19h

Un dia vaig penjar una foto als meus stories d’Instagram amb les nenes sopant. Eren les 19h. Vaig rebre un

Llegir més >>
De 4 a 5 anys
Míriam Tirado

No tinc por

Ja feia molts dies que tenia ganes d’escriure’t només a tu. Fa molts mesos que estic assaborint això de tenir, a l’exterior, només una filla. Perquè sé que s’acaba. Aviat hi seràs tu i també hi haurà la Lua i hauré d’atendre-us a les dues, de demostrar-vos com us estimo a les dues, de jugar amb les dues, d’acollir-vos a les dues… Sé que en tens ganes i alhora també sé que una part te la mires amb recel perquè no saps fins a quin punt canviaran les nostres vides. Et passa el mateix que a mi. Jo també en tinc ganes i per molt que intento imaginar-m’ho, per molt que m’ho han explicat, no sé com serà ser quatre a casa. No sé com sabré gestionar la demanda i el postpart i totes aquestes coses.

Llegir més >>
De 4 a 5 anys
Míriam Tirado

I de sobte, veus la llum

Fa qüestió d’un mes vas començar-me a dir que t’enyoraves. “Avui he plorat a l’escola perquè et volia a tu” o “no marxiiiis…” i aquestes coses. Jo, convençuda que era pels meus caps de setmana a la ràdio, que ens deixaven molt poc temps juntes, vaig convènce’m que era normal i que passaria tan bon punt veiessis que no hi anava més. Però anava errada. No era això.

Llegir més >>
De 4 a 5 anys
Míriam Tirado

Reconèixer que, a vegades, no podem més

A vegades costa reconèixer que en determinats dies o millor dit, en determinats moments, apretaries a córrer i no pararies. Costa acceptar que per molt fantàstic que et sembli ser mare, hi ha moments en què llençaries la tovallola, diries “fins aquí, no puc més, no en sé més”, i tornaries a córrer. Els fills tenen la meravellosa i sorprenent capacitat de treure’t de polleguera. Només el teu sap fins on estirar la corda perquè arribis a aquell punt on no t’agrada gens arribar: al d’enfadar-te, al de fer-te qüestionar tot el que fas, tot el que has fet, tot el que faràs… Només el teu fill sap tocar aquella tecla que et remou per dins fins a tal punt que et fa pensar coses de l’estil “això no ho aguanto, jo no ho suporto més, no sé què fer amb tu, sóc molt mala mare, això és un desastre, no serveixo, plego, ho deixo!”. Com si això de ser mare o pare pogués ser una cosa com per “deixar-ho”! 😉

Llegir més >>

Els dilluns

Els dilluns a casa nostra no acostumen a ser fàcils. Després de treballar tot el cap de setmana i haver vist poc a la Laia, els dilluns sempre hi ha algun moment en què tot pot capgirar-se. Estem les dues molt cansades: jo d’haver treballar i ella d’haver fet un munt d’activitats amb els seus avis o amb el seu pare i haver trencat la rutina de la setmana.

Llegir més >>