reconocer

Reconèixer que, a vegades, no podem més

A vegades costa reconèixer que en determinats dies o millor dit, en determinats moments, la criança dels fills és tan difícil que apretaries a córrer i no pararies. Costa acceptar que per molt fantàstic que et sembli ser mare, hi ha moments en què llençaries la tovallola, diries “fins aquí, no puc més, no en sé més”, i tornaries a córrer. Els fills tenen la meravellosa i sorprenent capacitat de treure’t de polleguera. Només el teu sap fins on estirar la corda perquè arribis a aquell punt on no t’agrada gens arribar: al d’enfadar-te, al de fer-te qüestionar tot el que fas, tot el que has fet, tot el que faràs… Només el teu fill sap tocar aquella tecla que et remou per dins fins a tal punt que et fa pensar coses de l’estil “això no ho aguanto, jo no ho suporto més, no sé què fer amb tu, sóc molt mala mare, això és un desastre, no serveixo, plego, ho deixo!”. Com si això de ser mare o pare pogués ser una cosa com per “deixar-ho”! 😉

Amb una mica de sort i si tenim cert autocontrol, tals expressions no acaben de sortir per la nostra boca i només són pensaments que se’ns creuen pel cap i que ens fan sentir fatal. “Com puc no suportar aquest comportament de la meva filla ara mateix si és el que més estimo? Com em puc sentir així si li donaria la meva vida si calgués?” i llavors, després del temporal, vénen aquelles ganes de plorar. Costa reconèixer que això passa i que potser fins i tot més sovint del que ens agradaria. Costa adonar-nos que hi ha certs moments en què no suportem el que fan els nostres fills, que ens fan mal i que nosaltres a ells també, que el seu comportament ens histeritza i que a vegades no sabem per on tirar. Costa reconèixer que som els adults i que a vegades ens sentim perduts com nens, que amagaríem el cap sota l’ala i diríem “no en sé més”.

 Però tot i que costa reconèixer-ho, que fa mal adonar-nos-en, que cou a l’entranya no tenir tot sovint les eines per tenir més paciència, per entendre’ls més, per tenir més mà esquerra, això que acabo d’explicar passa. Ha passat, passa i passarà.

Fa mal reconèixer que anem massa cansats, que tenim massa coses al cap, que no podem estar per tot ni arribar a tot, i que la situació ens desborda. Sap greu admetre que ho fem tan bé com podem i que a vegades no és prou.

No som perfectes ni ells necessiten que ho siguem. No som perfectes i ells tampoc. A estones anem aprenent a les palpentes, a estones és tot fosc i no veiem cap llumeta amb la paraula “sortida”. Però potser l’únic que cal és això: acceptar que això ens passa, que potser necessitem buscar eines, que potser necessitem una mica d’ajuda, que potser ens sentim una mica massa sols,… sense maltractar-nos a nosaltres mateixes perquè hi ha moments en què no estem prou a l’alçada. N’estem aprenent, igual que ells, que aprenen cada dia com es fa això de ser fill, com es fa això de viure.

Ningú ens va dir que seria fàcil ni que no hi hauria moments en què tindríem ganes de llençar la tovallola. Permetem-nos aquests moments de col.lapse sense culpabilitzar-nos després una setmana sencera. Tinguem el suficient autocontrol per no cridar-los, ni pegar-los, ni insultar-los… Si no el tenim, busquem ajuda per canviar aquest comportament, per mirar d’on ens vé. Però si això ho tenim en ordre, si no perdem els papers fins a aquest punt, permetem que a vegades per la nostra ment hi sorgeixin frases com “no puc més! Això és horrorós! No el/la suporto! L’engegaria amb els avis!”. I simplement, deixem-ho passar.

Deixem-nos caure i després, quan haguem plorat, quan haguem tret tot l’estrès d’una situació que ens ha tret de polleguera, tornem-nos a aixecar, sense dur a sobre la càrrega del “sóc una mala mare”. Perquè el més segur és que no en siguem. I perquè això és el que fan les mares: caure i tornar-se a aixecar!


Si vols aprendre a gestionar millor les emocions (les teves i les dels teus fills), vine a la xerrada que faré el proper 30 de juny 2016 a Barcelona. (Tota la informació AQUÍ)

Però si no pots venir a Barcelona, no et preocupis: apunta’t a la xerrada online que faré el proper 6 de juliol 2016. Una bona gestió d’emociones és bàsica per encarar bé els dies difícils… Trobaràs tota la informació AQUÍ. ¿Ens veiem el dia 6?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats