Blog de Criança Conscient

De 3 a 4 anys

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. En el meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Fi de curs

Recordo el dia que vaig escriure el post “AVUI COMENÇO UNA COSA NOVA” . Era setembre i començava el curs. La nostra filla començava l’escola per primera vegada ja que mai ha anat a la llar d’infants i jo em veia davant d’un nou panorama. De tempos, de ritmes, de persones, de coses noves… sentia il·lusió i expectació a la vegada. I en un obrir i tancar d’ulls el curs s’ha acabat.

Als que esteu amb aquell nus a l’estómac perquè els vostres fills han de començar la nova etapa al setembre us diré que per mi ha estat un gran aprenentatge. Durant aquest curs tots hem crescut en tots els sentits; ens hem separat cada dia primer només al matí i quan ella ja ho va voler, també a la tarda. Ella ha après a quedar-se en un ambient que no era gens el que estava acostumada i tot i que al principi la sobtava la diferència, aviat va començar a assaborir-la.

Llegir més >>
Consells i reflexions
Míriam Tirado

El meu fill es porta "malament"

Aquesta frase segur que l’heu escoltat alguna vegada, o l’heu dit vosaltres mateixos. O heu sentit algú que la deia d’algun altre nen o nena “el fill de la Jordina es porta fatal” o “la filla del Ramon és terrible”, i coses per l’estil. Per parlar de tot plegat avui començo amb una reflexió:

Què és portar-se malament? A vegades algú em diu que aquell nen es porta molt malament i jo, al contrari, no veig que faci res mal fet. I a l’inrevés; he vist nens amb comportaments que em feien esgarrifar i els seus progenitors o cuidadors els trobaven d’allò més normals. Per tant, això de portar-se “malament” pot ser molt relatiu.

Llegir més >>
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Jugar a imaginar

Escric aquestes línies i estic esgotada. Però volia escriure per explicar-vos que la maternitat/paternitat té dies en què estàs trinxat i alhora ets feliç com el que més. Com avui, que estic com si m’hagués passat un camió per sobre i alhora reconec que he passat un dia fantàstic amb la Laia.

Fa dies que està malalta. Un virus d’aquells que dóna febre i que et diuen “ja passarà”. Doncs bé, malgrat que està malalta, no ha perdut l’energia. Bé, una miqueta, potser sí, però encara vol marxa. Està contenta i activa però clar, no pot anar a escola i hem passat des de diumenge un munt d’hores juntes a casa. No us menteixo quan us dic que si no he sentit centenars de vegades la frase “mama, juguem a imaginar que…”, no l’he sentida cap.

Llegir més >>

Nens que tartamudegen

“Per per per per per per… per què serveix això?” o “Avui hem fet galetes de de de de de de… de xocolata”… Us sona? Heu vist tartamudejar el vostre fill? O el vostre nebot, o el fill del veí? El tartamudeig és molt habitual durant certa etapa. Alguns nens abans, d’altres més tard, però gairebé tots arriba un dia que tartamudegen. I aleshores…

Llegir més >>

Confesso que…

Tornem a estar sincronitzades… Sí, després de setmanes de notar que anàvem a deshora, amb el peu canviat, sento que tornem a anar a la una… Aquesta setmana ha estat fàcil, tot ha estat senzill, perquè no hi ha hagut desajustos. Jo he entès què passava, jo he canviat la mirada i ella ho ha rebut de la millor manera. Ho he notat de seguida. Més dolça, molt carinyosa, hem tornat a jugar d’aquella manera que fem nosaltres, inventant-nos històries, passant-nos-ho bé… I avui m’ha dit “de gran vull ser com tu”.

Llegir més >>

Un pas per davant

Els fills ens van un pas per davant. Si no sempre, tot sovint. Aquests dies ho he tingut tan clar… Feia unes setmanes que tenia la sensació d’anar a deshora amb la Laia. Alguna cosa no acabava d’encaixar, com si anéssim (una mica tots) “desajustats”. Com si no acabéssim de fluir, no sé gaire com explicar-ho. Era una sensació que no m’agradava i no acabava de saber què carai estava passant. Però finalment aquest cap de setmana ho he vist clar: la Laia anava un pas per davant nostre.

Llegir més >>