Blog de Criança Conscient

De 3 a 4 anys

Actualitat, consells, reflexions ... i molt més!

Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.

Fes servir el cercador per trobar el que necessites.

Un pas per davant

Els fills ens van un pas per davant. Si no sempre, tot sovint. Aquests dies ho he tingut tan clar… Feia unes setmanes que tenia la sensació d’anar a deshora amb la Laia. Alguna cosa no acabava d’encaixar, com si anéssim (una mica tots) “desajustats”. Com si no acabéssim de fluir, no sé gaire com explicar-ho. Era una sensació que no m’agradava i no acabava de saber què carai estava passant. Però finalment aquest cap de setmana ho he vist clar: la Laia anava un pas per davant nostre.

Llegir més >>

Hi havia una vegada…

“Hi havia una vegada una nena que no sabia què li passava. Feia tres dies que es posava a plorar per coses impossibles, coses que no podien ser. Tenia una cosa dins el pit, una cosa que no la feia estar bé, una angoixa que quan se li despertava, no sabia com treure-la. Volia plorar per fer-la fora i com que tot estava bé, havia de buscar coses impossibles per així, poder tenir-ne motius. El primer dia va plorar perquè volia que la mama la dugués a l’escola, però la mama era impossible que la portés a escola, no podia.

Llegir més >>
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

No t’estimo!

L’altre dia a la tarda la Laia es va enfadar amb mi. Volia tornar a mirar dibuixos i li vaig dir que no, que ja n’havia vist i que no en podia mirar més. Podíem pintar, jugar a teatre, jugar al que volgués… però no mirar dibuixos. Va començar a plorar i de sobte va cridar “no t’estimo!!!”. Era la primera vegada que deia una cosa així i us he de confessar, amb la mà al cor, que no em va afectar gens. Vaig veure clarament que era la seva ràbia la que parlava i no em vaig enganxar a aquelles paraules.

Llegir més >>

Menja, sisplau!

L’Adela para taula amb un nus a l’estómac. Fa uns dies que li passa, cada vegada quan es disposa a fer el sopar o a parar taula. Odia aquesta estona i no acaba d’entendre què ha passat perquè abans fos un moment agradable i ara, en canvi, tingui aquesta angoixa a la boca de l’estómac cada vegada que obre el calaix dels coberts per posar-los a taula… Millor dit, sí que sap què ha passat però no entén com. Abans esmorzar, dinar, sopar junts era un moment agradable. Ara ja no. Perquè ella no menja.

Llegir més >>

Xantatge

No suporto el xantatge, no l’he suportat mai. Ni quan era petita ni de gran. A mi, el xantatge em provoca l’efecte contrari del que vol aconseguir l’altra persona: “si no tal tal… no podràs això o allò…” i em surt espontàniament “ah, doncs d’acord” i com si sentís ploure. El xantatge és una manipulació en tota regla, és el recurs fàcil per aconseguir que l’altra persona faci allò que nosaltres volem. El xantatge amb els nens, s’acostuma a fer amb alguna cosa que els agradi molt i d’aquesta manera, davant la possible pèrdua d’allò que tant els fascina, potser acaben sucumbint i fent allò que volem que facin.

Llegir més >>
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Separació/Divorci: El primer cop

La Rut és el primer cop que fa la maleta pel seu fill i no està contenta. És la primera vegada que li posa tot el que necessitarà i no té, al costat, la seva maleta grossa amb el que ella ha d’endur-se’n. Perquè aquesta vegada, la Rut, no ha d’anar enlloc. Escull els calçotets, les samarretes, els pantalons,… d’una manera molt més meticulosa, si es pot, que les altres vegades perquè avui sí que no es perdonaria oblidar-se d’alguna cosa. Mentrestant, una mica més enllà, el Robert juga amb el tren que li van portar els Reis. Juga, mirant de reüll com la seva mare ho va posant tot dins la maleta. La veu trista, la sent trista i ell, d’alguna manera, també n’està.

Llegir més >>
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Quan ho fem fatal

Tots tenim mals dies. Absolutament tots. Les mares, els pares, els fills, els veïns, els amics, els mestres, els avis… Tots, sense excepció, tenim un dia o un altre que sembla que haguem xafat merda tot just llevar-nos i és com si tot comencés a anar del revés. Normalment, si busquem bé, sempre hi trobarem, molt a la vora, un motiu de component emocional. Per exemple i sense anar més lluny: Jo. El pare de la Laia és fora uns dies de viatge i jo començo a tenir moltes ganes que torni. Quan ell no hi és, ho he dit més d’una vegada, em costa agafar el son amb la facilitat que l’agafo quan el tinc al costat. És així, no ho puc evitar.

Llegir més >>
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Anem a dormir?

El nostre “problema”, ja ho vaig explicar (LA NENA QUE NO VOLIA ANAR A DORMIR), era que li costa anar a dormir. Diguem que sempre troba alguna cosa més interessant a fer que no pas anar al llit. El juny passat, en plenes vacances, vaig decidir que estava farta d’anar-li al darrera “va, que és hora d’anar a dormir” i que ho havíem de fer més divertit. Havíem de jugar; era l’única manera que funcionés, n’estava convençuda. Total, que em vaig inventar que la zona del llit era una casa anomenada “LA CASA DELS CONTES” on hi havia una senyora anomenada “La mestressa de la casa dels contes” que explicava històries als nens per anar a dormir.

Llegir més >>
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Cotitzes a l’alça?

Això de tenir un fill és una mica com la Borsa. Hi ha èpoques de la vida en què tu, mare, cotitzes a l’alça i les teves accions valen un preu que no es podria pagar mai. Hi ha d’altres èpoques en què cotitzes a la baixa i en canvi, les accions del teu company remunten a uns nivells inversemblants. Llavors sembla que toques terra i que potser t’acabaran fent fora del parquet de valors però tu et mantens allà, tranquil·la, fins que veus que potser no cotitzaves tan a la baixa i les teves accions tornen a pujar. A vegades tot plegat fluctua més que la Borsa de veritat, i depèn del moment del dia, de l’activitat que estiguis fent amb el teu fill… Fins i tot hi ha ecosistemes familiars en què uns als altres es llencen opes hostils, per tal de cotitzar ells a l’alça…. Però, anem a pams:

Llegir més >>
Hoy comienzo algo nuevo!
De 3 a 4 anys
Míriam Tirado

Avui començo una cosa nova!

Avui la Laia comença l’escola i jo començo… una cosa nova. No sé com es diu quan a tu també et canvia la rutina, els ritmes, etc, perquè el teu fill comença una nova etapa… Jo començo també això, una nova experiència, una nova fase. Després de tres anys d’estar-la criant amb el seu pare, i amb l’ajuda d’avis i una cangur que val un imperi, avui a les nou del matí tots tres entrarem per la porta de l’escola. El lloc on a partir d’ara la Laia també passarà moltes hores de la seva vida.

Llegir més >>