Hoy comienzo algo nuevo!

Avui començo una cosa nova!

13.9.2012

 

Avui la Laia comença l’escola i jo començo… una cosa nova. No sé com es diu quan a tu també et canvia la rutina, els ritmes, etc, perquè el teu fill comença una nova etapa… Jo començo també això, una nova experiència, una nova fase. Després de tres anys d’estar-la criant amb el seu pare, i amb l’ajuda d’avis i una cangur que val un imperi, avui a les nou del matí tots tres entrarem per la porta de l’escola. El lloc on a partir d’ara la Laia també passarà moltes hores de la seva vida.

 

Ja ho vaig explicar, la Laia no ha anat mai a la llar d’infants per decisió nostra i perquè hem pogut fer els malabars necessaris perquè això fos possible. Per mi ha estat fantàstic poder viure amb ella aquests tres anys tan i tan intensament i ho repetiria mil vegades si fos necessari. I ara… avui… comencem una nova etapa que, lluny de fer-me por, em fa molta il·lusió. Veure que es fa gran, que fa coses noves i que jo puc acompanyar-la en aquest creixement… és meravellós.

 

Per sort, l’escola on ha entrat la Laia és de les poques (em sembla) on es fa una autèntica adaptació. És a dir, els pares ens podem quedar tant de temps com el nen/a necessiti, fins i tot si són dos o tres mesos. I sense ser mal vistos. Una escola on un dels pilars fonamentals és el respecte cap al procés de cada nen i de veritat. Això, no us ho negaré, em deixa molt més tranquil.la i a partir d’avui, començaré a anar també jo a l’escola fins que ella un dia em digui “ja no cal que et quedis”. I sí, estic convençuda que el dia arribarà. No sé quan, però arribarà. Sincerament, tampoc em preocupa gaire. Sé que serà quan ella estigui a punt i jo, si vol, estic a punt des d’ara. Un dia vaig decidir, simplement, acompanyar-la i això és el que intento fer…

 

O sigui que a partir d’avui jo començo… una cosa nova. Perquè m’hauré d’asseure a la classe, al costat d’altres pares, molt a prop de la paret i simplement… ser-hi. “La vostra funció és ser-hi, donar-los seguretat, que sàpiguen que hi sou fins que se sentin prou segurs per suportar la vostra absència i seguir” més o menys és el que ens van dir a la reunió de pares. O sigui que a partir d’avui hi seré, com he fet sempre, per anar-la omplint encara que sigui des de la distància, perquè pugui agafar embranzida i vincular-se també amb la mestra, amb els nous amics i amigues, etc… Intentaré confondre’m amb la paret, observar i sobretot… aprendre. Aprendre d’ella i de la resta de 15 nens i nenes que segur que m’aportaran moltes més coses que les que jo mai podré aportar-los.

 

Se’m presenta davant dels ulls un temps apassionant… D’aprenentatge en aquesta nova fase, d’anar-nos separant cada vegada una mica més amb la Laia i alhora, de tenir més temps per mi i d’entrada d’un nou element a les nostres vides: l’escola… i en tinc ganes. M’agrada i en tinc ganes. Crec que ha arribat en el moment just i oportú. Estem, crec, absolutament preparades per fer aquest nou salt. I potser n’estem tant perquè no saltem al buit, perquè saltem en una escola on el vincle, l’adaptació amorosa, el respecte cap al procés del nen…, són unes de les premisses i per tant, és com si duguéssim un bon paracaigudes.

 

Dentro de unos días ya os contaré qué tal ha ido! 😉

 

POSTS RELACIONATS: NO PLORIS“, “INICI DE CURS“, “ESCOLES BRESSOL

 


 


Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats