El daño colateral cuando tu peque no se encuentra bien

HI HA UN DANY COL·LATERAL MOLT EVIDENT QUAN UN/A fill/a NO està BÉ: SOVINT NOMÉS VOL A la mama. PER TOT, TOT. I ELS PRIMERS DIES GUAI, aguantes.

No dorms i tens braços i esquena fets pols perquè el teu fill/a pesa lo seu i, insisteixo, només et vol a tu per absolutament tot.

La teva parella vol “alliberar-te” una mica i posa TOT de la seva part perquè vagi amb ell per a coses com “jo et porto en braços fins al bany” o “vine a la meva falda mentre la mare sopa!… fa gairebé el pi pont per convèncer-lo, però no. No cola. “La mama”. Perquè es troba malament, perquè el sentir-se malament fa que se senti més insegur/a.

És esgotador. Ja ho sé, us ho juro, ho sé. Però com més vulguem que no sigui així, més voldran estar amb nosaltres perquè és en pla “com? Que no puc estar amb ella ara? “.

Això us ho explico a vosaltres mentre em va genial, avui, repetir-m’ho a mi, després de ja gairebé 5 dies de voler a la mama en exclusiva. Que cansat, per totes les Deesses! I alhora… que comprensible! Que normal!… Aquesta nit jo estava catatònica i molt fins al capdamunt. Esbufegava a l’estil: “no puc més” i ha aparegut la veu de Mr.M i m’ha dit “tranqui, respira, passarà…” i he tornat a centrar-me.

Algú més a un nen/a enganxadet com amb cola ALL THE TIME?