3 a 4 anys

Per què sopem a les 19h

Per què sopem a les 19h

Un dia vaig penjar una foto als meus stories d’Instagram amb les nenes sopant. Eren les 19h. Vaig rebre un munt de missatges preguntant: “¿Però ja sopeu? Si és molt d’hora!”. Aleshores encara era de dia a aquella hora i trobaven raríssim que ja  estiguéssim sopant. Jo un dia em vaig preguntar el mateix. La Laia devia tenir 5 mesos…

Quan el pare se’n va de viatge

Quan el pare se’n va de viatge

El pare de les criatures no hi és, se’n va anar de viatge de feina i estem gairebé 3 dies les tres soles. Ahir recordava com ha canviat la meva manera de gestionar aquests dies d’estar sola amb elles quan ell viatja. Estem en constant evolució, nosaltres, tots, el que sentim i el com gestionem les coses que ens toca…

Adaptació escolar: què no és i què sí

Adaptació escolar: què no és i què sí

DESPRÉS DE REBRE UN MUNT DE CONSULTES AQUESTS DIES, DE QUè m’EXPLIQUIN COSES QUE PASSEN A escoles DE TOT ESPANYA I MÉS ENLLÀ, I DE VEURE QUE HI HA MOLTS DUBTES EN ALGUNS TEMES, HE PREPARAT AQUEST POST PER INTENTAR EXPLICAR que crec sobre L’INICI ESCOLAR I DEL PROCÉS D’ADAPTACIÓ. Som-hi! 2 dies reduint la jornada NO és adaptació escolar.…

Inici escolar: intentem posar-nos al seu lloc

Inici escolar: intentem posar-nos al seu lloc

Avui he vist una nena que li costava desenganxar-se de la mare i d’aquí una setmana comença l’escola. En ella he vist tots els nens i nenes que aquests dies encara no saben el que els tocarà viure. Alguns s’adaptaran ràpidament, però a d’altres, els costarà un temps acabar-se de vincular amb la mestra o el mestre, fer-se a l’espai (la classe), un entorn… Els setembres m’encantaven fins que em vaig adonar que els setembres estaven plens de plors a pràcticament totes les llars d’infants i escoles infantils de mig planeta.

Fi de curs

Recordo el dia que vaig escriure el post “AVUI COMENÇO UNA COSA NOVA” . Era setembre i començava el curs. La nostra filla començava l’escola per primera vegada ja que mai ha anat a la llar d’infants i jo em veia davant d’un nou panorama. De tempos, de ritmes, de persones, de coses noves… sentia il·lusió i expectació a la vegada. I en un obrir i tancar d’ulls el curs s’ha acabat.

Als que esteu amb aquell nus a l’estómac perquè els vostres fills han de començar la nova etapa al setembre us diré que per mi ha estat un gran aprenentatge. Durant aquest curs tots hem crescut en tots els sentits; ens hem separat cada dia primer només al matí i quan ella ja ho va voler, també a la tarda. Ella ha après a quedar-se en un ambient que no era gens el que estava acostumada i tot i que al principi la sobtava la diferència, aviat va començar a assaborir-la.

El meu fill es porta "malament"

El meu fill es porta "malament"

Aquesta frase segur que l’heu escoltat alguna vegada, o l’heu dit vosaltres mateixos. O heu sentit algú que la deia d’algun altre nen o nena “el fill de la Jordina es porta fatal” o “la filla del Ramon és terrible”, i coses per l’estil. Per parlar de tot plegat avui començo amb una reflexió:

Què és portar-se malament? A vegades algú em diu que aquell nen es porta molt malament i jo, al contrari, no veig que faci res mal fet. I a l’inrevés; he vist nens amb comportaments que em feien esgarrifar i els seus progenitors o cuidadors els trobaven d’allò més normals. Per tant, això de portar-se “malament” pot ser molt relatiu.

Jugar a imaginar

Jugar a imaginar

Escric aquestes línies i estic esgotada. Però volia escriure per explicar-vos que la maternitat/paternitat té dies en què estàs trinxat i alhora ets feliç com el que més. Com avui, que estic com si m’hagués passat un camió per sobre i alhora reconec que he passat un dia fantàstic amb la Laia.

Fa dies que està malalta. Un virus d’aquells que dóna febre i que et diuen “ja passarà”. Doncs bé, malgrat que està malalta, no ha perdut l’energia. Bé, una miqueta, potser sí, però encara vol marxa. Està contenta i activa però clar, no pot anar a escola i hem passat des de diumenge un munt d’hores juntes a casa. No us menteixo quan us dic que si no he sentit centenars de vegades la frase “mama, juguem a imaginar que…”, no l’he sentida cap.

Nens que tartamudegen

“Per per per per per per… per què serveix això?” o “Avui hem fet galetes de de de de de de… de xocolata”… Us sona? Heu vist tartamudejar el vostre fill? O el vostre nebot, o el fill del veí? El tartamudeig és molt habitual durant certa etapa. Alguns nens abans, d’altres més tard, però gairebé tots arriba un dia que tartamudegen. I aleshores…

Confesso que…

Tornem a estar sincronitzades… Sí, després de setmanes de notar que anàvem a deshora, amb el peu canviat, sento que tornem a anar a la una… Aquesta setmana ha estat fàcil, tot ha estat senzill, perquè no hi ha hagut desajustos. Jo he entès què passava, jo he canviat la mirada i ella ho ha rebut de la millor manera. Ho he notat de seguida. Més dolça, molt carinyosa, hem tornat a jugar d’aquella manera que fem nosaltres, inventant-nos històries, passant-nos-ho bé… I avui m’ha dit “de gran vull ser com tu”.