Educar implica repetir moltes vegades les coses importants i això de vegades pot resultar esgotador per a molts pares i mares. I això és així perquè nens i nenes són immadur i no tenen la mateixa mirada ni interpretació del món que nosaltres. I és normal. Se’ns ha inculcat que hauríem d’obeir a la primera. Ja saps, allò de “com hagi de repetir-ho, veuràs”. Però ens agradi o no, l’educació i l’aprenentatge impliquen repetició. Quan això es comprèn de veritat i s’accepta com el que és, una cosa normal, deixa de ser tan cansat. Cansa perquè repetir les coses importants requereix de consistència en els valors, la claredat i seguretat i moltes vegades no tenim res d’això. Estem confusos i frustrats. Però quan es tenen seguretat i claredat i s’accepta que caldrà repetir molt el que és important, deixa d’haver-hi el judici de valor qué en realitat és el que cansa. La veu aquella pesada i interna qué et diu “això no hauria de ser així”, “hauria d’entendre-ho a la primera”, “és que no em fa cas”, “jo ja no puc més”, etc. A aquesta veu, dile: “O aportes o t’apartes” i no jutgis el moment. Claredat, seguretat i límits ferms des de la calma i repetir, repetir i repetir. ÀNIM.
Ojalá et ressou i t’ajudi. Feliç repetició