La frustració

Tots ens muntem la pel·lícula de com “haurien” de ser les coses. Les imaginem des de les nostres creences, limitacions, expectatives i història… i quan aquesta realitat no és com ens l’havíem imaginat, arriba el desencís i la frustració.

La maternitat que vivim no és la que imaginem estant embarassades. El nen/a que tenim davant no és el que pensàvem que tindríem. No havíem imaginat un caràcter així, o una dificultat en tal cosa, o que li agradaria X o que seria Y.

I ens enfadem amb el nen de 3 anys perquè res és com el meu ego havia imaginat.

Hi ha un capítol de la sèrie Modern Family en el que en Phil diu: “esperàvem a en Luke… bé, no a AQUEST Luke”. (És el seu fill)

Tot canvia a millor quan agafem les nostres pel·lícules  al vol i en som conscients sabent que amb el que hem de connectar de veritat no és amb la fantasia sinó amb el que ÉS, ara i aquí.

Abraçar aquest moment. Acceptant que res “hauria” de ser com no és. Connectant amb el fill/a que tenim davant, encara que no sigui com ens ho havíem imaginat. Connectant amb la mare/pare que som, tot i que no pensàvem que seria així. Connectant amb el que sigui que ÉS AQUÍ I ARA.

Crec que madurar de veritat és això, deixar les pel·lícules egocèntriques que ens muntem amb el que “hauria” de ser la nostra vida, i viure la que és i passa ara i aquí.

Tant de bo ressoni

Article publicat a Instagram i Facebook el 15 de setembre de 2021