Als que comenceu vacances o ja hi sou: EN COMPTE AMB LES EXPECTATIVES. Sovint creem il·lusions i fantasies, que com que no es compleixin, ens porten a la frustració màxima. Creiem que com passarem molt de temps junts, estaran contents tota l’estona i podrem estar feliços i menjar anissos. Però a les vacances també ploren, s’enfaden o estan tristos. ÉS NORMAL. Que no ens agradi que no es compleixi la nostra fantasia no significa que el que està passant sigui estrany. Viure implica sentir emocions i a les vacances, com canviem rutines, etc, senten moltes emocions de tota mena. Dir coses com “no estàs content ni en vacances”, “ho arribo a saber i ens quedem a casa”, etc, no ajudarà en res i el farà sentir culpable de sentir coses que no hauria. No hauríem de jutjar el sentir aliè. En comptes d’això, revisa les expectatives i si eren fantasioses, toca de peus a terra. Acull el teu nen/a interior que vol estones de pau i calma i comprèn i acompanya el teu fill/a des de l’amor i la connexió. Ara i aquí. Un cop revisades les teves expectatives, segur que podràs gaudir més el present, sense jutjar si encaixa o no amb el que tenies al teu cap i podràs viure les teves vacances més lliure i més connectada/o al que és a cada instant. Felices vacances
Escriure-ho i deixar-ho aquí m’ajuda a recordar-ho per quan sigui jo la que se’n va de vacances. Que de vegades tinc tendència a muntar-me expectatives molt altes i pelis de Hollywood al meu cap.