Hem de riure més i enfadar-nos menys. Però abans hem de comprendre que, en realitat, els nostres fills petits i nosaltres som MOLT diferents i sí, en més d’una ocasió apareixen moments de: “oh, my God” 🙂 

Què vull dir? Has vist els 11 exemples? Jo els he viscut tots, tots i  tots! Sí, i hi ha hagut moments de “no pot ser, ara això no” i altres de “oh, déu meu, no m’ho puc creure”… però i lo divertit que és quan parles d’això i treus ferro a assumpte?

En realitat és més fàcil del que sembla: són petits. Punt.

Molt més petits que nosaltres. Molt més immadurs. Molt menys coneixedors d’eines i recursos que poder utilitzar quan ho necessiten.

La veritat és que si som capaços d’empatitzar, d’entendre que ser un nen petit no és gens fàcil, que fan el que poden amb les eines i coneixements que tenen… tot és molt més fàcil de gestionar.

El problema és quan ens enfadem, ens indignem i creiem que ho fan per molestar, que tenen algun problema perquè no raonen, etc.

És que un nen petit no pot raonar! O pot fer-ho molt poc i potser només un cop passat tot, no durant… Això no vol dir que haguem de permetre-ho tot pel simple fet que són petits, però sí hem de comprendre per què ho fan i ajudar-los a canviar aquelles conductes que potser no són les correctes.

Amb respecte, amb paciència, amb empatia i sense enfadar-nos. Perquè quan ens enfadem, els jutgem i la pilota es fa més gran. Perquè quan ens enfadem, surt el pitjor de nosaltres i no podem empatitzar.

He parlat en altres ocasions de tot això, i potser, t’ajudi:

Tan de bo tot això t’ajudi a no desconnectar-te del teu fill quan faci coses que costen d’entendre i hi puguis posar una miqueta d’humor. Tot serà més fàcil. Per cert, feia temps que no m’ho passava tant bé gravant un vídeo! Espero que t’hagis divertit tant com jo fent-lo!

I els teus fills, quines coses “sorprenents”, per dir-ho d’alguna manera, fan? 😉


[thrive_leads id=’6503′]

Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.