La malaltia també parla
Des de fa bastants anys, quan em poso malalta sempre em pregunto per què. Però no posant-me la mà al front com si estigués fent una tragèdia grega, no. Sinó per saber què hi ha hagut o què ha passat últimament a la meva vida que m’ha fet baixar les defenses i emmalaltir. Normalment sempre ho trobo; sempre trobo allò que no ha acabat d’encaixar, aquell moment en què el meu cos ha defallit i ha caigut davant l’atac d’algun virus. Fa poc més d’un any, l’11 de setembre del 2010, de cap de setmana en una casa d’agroturisme amb els meus pares em vaig posar a 38,5 de febre. Hores abans em feia mal un pit, l’esquerre, si no recordo malament. Era un dolor inusual en un lloc concret i ja m’ho vaig veure a venir; obstrucció d’un conducte.
19 de setembre de 2011
No hi ha comentaris
