Blog de Criança Conscient

Recordo el meu embaràs. Recordo la sensació de tenir la Laia a dins i pensar “no em deixis, ara, perquè ja t’estimo massa”, i tot just era una puça que es bellugava dins meu i jo ni tan sols en notava encara els moviments. Recordo la sensació de sentir-me estretament vinculada a ella malgrat no haver-la vist mai, no haver-la pogut tocar, no saber-ne quina cara feia, ni com seria… En aquell moment no entrava res més dins dels plans que que tot anés bé. No podia contemplar cap altra opció que la de passar un embaràs feliç, un part feliç i una criança feliç. Simplement no entrava en el meu cap que li pogués passar res, res dolent, potser perquè alguna cosa dins meu em deia que a aquelles alçades, ja em faria massa mal…