Demà fas tres anys
Laia, demà fas 3 anys. Demà a les 6:29 del matí farà tres anys que vas sortir de la meva panxa, i que vam començar un camí d’aprenentatge profund una al costat de l’altra. Els teus aniversaris, al teu pare i a mi, ens fan molta més il·lusió que els nostres propis i saps per què? Per què no només celebrem que aquell dia vas arribar a nosaltres amb cos i ànima, sinó que amb tu també va néixer una nova família. Jo demà celebraré moltes coses: que m’omples i que sé que t’omplo. Celebraré la llum que has dut a les nostres vides perquè és impossible mirar-te i no veure com brilles… Celebraré cada nit que hem passat juntes i també cada dia. Els bons, els que han estat fàcils i meravellosos, i els difícils, d’aquells que semblava que no haguessin d’acabar mai. Celebraré cada somriure teu però també tots els plors, els crits i les enfadades (que també n’has tingut) perquè cada una d’elles m’ha fet créixer com a mare i sobretot, com a persona.
