Perdona’m
Moltes vegades segur que haureu sentit algú dient als seus fills “demana-li perdó!”. Dit així és una ordre, una obligació i el nen només pot optar entre dir-ho i per tant fer cas als seus pares o passar de tot i endur-se una bona bronca. Però encara que ho digui, no estarem segurs de si li ha sabut greu, si lamenta el que ha passat… No sóc partidària de dir als nens que demanin perdó. Sóc partidària, en canvi, de què entenguin què significa, i perquè això passi, ens han de veure i sentir demanar perdó. El perdó ha de ser alguna cosa habitual a casa, al seu entorn. Hi ha adults que no demanen mai perdó, ni a la seva parella, ni a qui sigui que hagin pogut ofendre i molt menys als nens. Com si demanar perdó quan fem alguna cosa malament, quan ens equivoquem, o ferim encara que sigui amb la millor de les intencions sigui menystenir-nos. Com si fos una taca en l’expedient del nostre propi orgull.
