Des-ubicat
El David havia sortit de casa amb presses perquè ja feia tard. Havia deixat dormint al sofà a la Irene, la seva companya, i el Max, el seu fill de dos mesos, que es resistia a deixar anar el mugró de la seva mare. Estaven de foto, havia pensat mentre es posava la jaqueta. Ell, abans de sortir, havia recollit la cuina i havia estès una rentadora. Quan va mirar el rellotge va deixar anar un “merda”, perquè ja feia tard. La seva germana el mataria, va pensar. Havien quedat en una cafeteria del centre a les cinc per, després, anar a comprar el regal del seu pare, que aquell diumenge, l’endemà, feia 70 anys.
23 d'octubre de 2012
No hi ha comentaris
